Iogurt casolà amb iogurtera

La presència de iogurteres a casa solia ser més habitual abans. O, com a mínim, aquesta és la impressió que hom s’endú quan parla amb persones d’una certa edat. La seva història es remunta a la dècada dels anys 50 del segle passat, quan la marca SEB (Société d’Emboutissage de Bourgogne) va llançar la primera iogurtera comercial a França: la yaourtière. L’existència d’electricitat a moltes llars del nostre país, el consum més habitual de llet fresca – inclús amb la presència de vaqueries dins de ciutats com Barcelona, on per cert la darrera tancà al barri de Gràcia el 1984 – un menor grau de desenvolupament del canal de distribució d’aliments i uns sistemes de conservació i transport en fred encara precaris probablement foren el caldo de cultiu ideal per a popularitzar aquest singular electrodomèstic al llarg dels anys 60, 70 i 80.

Les millores precisament dels sistemes de conservació i transport en fred, així com l’expansió de les cadenes de supermercats, acompanyades d’una disminució del temps dedicat a la cuina i la cerca de més comoditats, provocaren el declivi de la iogurtera. Fer iogurt casolà havia deixat de ser necessari si es volia gaudir d’aquest saludable producte lacti. Ja no era imprescindible “perdre” temps a la cuina podent adquirir iogurts comercials d’una manera fàcil, ràpida i relativament econòmica a qualsevol establiment alimentari.

Comprar iogurts comercials, certament, té les seves avantatges (i desavantatges). No obstant, fer-se un mateix el iogurt no és tan anacrònic com sembla i, pel temps i complicacions que comporta, poques en el fons, val molt la pena. Des de poder escollir la matèria primera, és a dir, la llet i el iogurt iniciador o ferments que ens permetran quallar-la, fins triar la relació temps-temperatura que ens permeti aconseguir el tipus de quallada desitjada, més o menys ferma i àcida segons les nostres preferències. Alhora, fer iogurt casolà permet estalviar envasos, quelcom que s’ha de posar en valor en uns moments en què la sostenibilitat hauria d’estar sempre present en les nostres decisions de compra i consum. I en darrer lloc però especialment important, gaudir d’un aliment fet per un mateix dona un plaer i satisfacció inigualable.

Ingredients per a 8 iogurts casolans

1 l de llet fresca sencera de vaca, cabra o ovella
1 iogurt o l’equivalent en ferment comercial
Opcional: 25 g de llet en pols

Preparació del iogurt casolà

1. Escalfeu la llet en un cassó fins que arribi a 50 ºC. Apagueu el foc.
2. Opcionalment, si voleu afegir llet en pols perquè la quallada quedi més ferma i no quedi tant xerigot, afegiu-la en aquest moment i remeneu fins que quedi ben diluïda.
3. Incorporeu el iogurt (o l’equivalent en ferment comercial) i remeneu suaument fins que quedi ben integrat.
4. Repartiu la mescla als pots de vidre.
5. Poseu els pots de vidre destapats dins la iogurtera i inicieu un programa de 8 hores i 40 ºC. Podeu jugar amb el temps i la temperatura per obtenir textures i graus d’acidesa diferents. En general se solen recomanar entre 8 i 12 hores i entre 39 i 43 graus. A més temps, més acidesa; i a més temperatura, més ràpid quallarà el iogurt i més compactada i ferma quedarà la quallada. Si volem un iogurt casolà poc àcid i una quallada no tan ferma, treballar amb una temperatura baixa, 39-40 ºC i un temps d’unes 8-10 hores.
6. Un cop s’hagi acabat el programa, tapeu els pots de iogurt casolà i poseu-los a la nevera immediatament un mínim de 4 hores. D’aquesta manera es tallarà la fermentació i s’evitarà que incrementi el grau d’acidesa. Durant aquest temps els iogurts acabaran de quallar i agafaran consistència.
7. El iogurt casolà fet amb iogurtera es conserva bé durant 7 dies a la nevera.

Si t’ha agradat la recepta del iogurt casolà

potser t’agradarà també la recepta del flam casolà. Anima’t a provar-la! 😉