Pizza de carbassó

Les coques i les empanades són tan versàtils que damunt o dins d’elles respectivament s’hi poden posar els ingredients que ens vinguin al cap sense cometre cap sacrilegi o que algú ens acusi d’estar fent una bestiesa. Amb els únics inconvenients, això sí, de no encertar amb la conjugació de sabors o amb els temps de cocció dels ingredients seleccionats. De la pizza podríem dir pràcticament el mateix. I dic pràcticament perquè algun purista podria negar la major i desterrar certs ingredients per considerar-se enemics irreconciliables d’aquesta base farinàcia nascuda a Itàlia però de caràcter innegablement internacional a dia d’avui. La pinya és un bon exemple, però de ben segur que no és l’únic.

Habitualment solem associar la pizza amb ingredients com el tomàquet, la mozzarella, formatges de tot tipus, la cansalada o bacon, el pernil dolç, els xampinyons o, fins i tot, la ceba o la carxofa. Potser no és tan comú fer-ho, però, amb certes hortalisses, com el pebrot, l’albergínia o el carbassó, tot i que cada cop és més habitual trobar pizzes que compten amb algun d’aquests ingredients. Aquestes hortalisses, quan són fresques i de temporada, cuites abans al forn o a la paella i disposades damunt la pizza un cop aquesta surt de forn, aporten un caràcter vegetal singular que combina molt bé amb el tomàquet de la base i contrasta amb la suavitat de la mozzarella.

Inclús algunes pizzeries amb ganes d’innovar s’atreveixen ja amb altres hortalisses molt poc habituals a les pizzes, com la patata o la carbassa. I són francament bones. Un fet que, com a mínim, ens hauria de portar a reflexionar sobre la rigidesa amb què, a voltes, mirem les coses. La riquesa de la pizza, una base feta a partir d’aigua, farina, llevat i sal, tal com una llesca de pa, una coca o una empanada és la seva capacitat per congeniar a la perfecció amb ingredients tan dispars com els esmentats. Proveu-ho amb el carbassó i no us en penedireu.

Ingredients per a una pizza individual

275 g de massa de pizza
80 g de salsa de tomàquet amb alfàbrega
100 g de mozzarella de búfala
40 g de carbassó tallat a làmines
Unes fulles d’alfàbrega fresca

Notes:

Es pot variar la quantitat de massa de pizza en funció de com ens agradi de gruixuda:
200 – 250 g: massa fina
250 – 300 g: massa normal
300 – 350 g: massa gruixuda

Preparació de la pizza de carbassó

1. Talleu la mozzarella de búfala a tires o daus i deixeu-la escórrer unes hores a la nevera (es pot fer d’un dia per l’altre). D’aquesta manera la mozzarella perdrà part de la seva aigua i no la deixarà anar quan coem la pizza.
2. Pre-escalfeu el forn a màxima potència amb calor a dalt i a baix durant 30 minuts. Si teniu una pedra de forn per coure pa o pizza, col·loqueu-la a la base.
3. Mentre pre-escalfeu el forn, peleu i talleu el carbassó a làmines i sofregiu-lo a foc mig en una paella amb un xic d’oli d’oliva. Enrossiu les làmines de carbassó per ambdós costats i reserveu-les.
4. Estireu la massa de pizza amb les mans: pressioneu el centre amb els dits procurant portar l’aire del centre cap a les vores (d’aquesta manera quedaran vores amb aire, cruixents i saboroses). Aneu voltejant i estirant la massa, a mesura que l’aneu fent gran. Poseu la massa estirada damunt de paper de forn.
5. Escampeu per sobre la salsa de tomàquet amb alfàbrega.
6. Enforneu la pizza durant 5-6 minuts.
7. Traieu la pizza del forn i repartiu per sobre la mozzarella de búfala. Si voleu que les vores quedin més enrossides, pinteu-les d’oli d’oliva amb un pinzell.
8. Col·loqueu la pizza a mitja alçada del forn i enforneu-la 5-7 minuts més, fins que veieu que la pizza estigui prou feta: el formatge s’ha d’haver fos i les vores s’han de veure lleugerament daurades.
9. Un cop cuita, retireu-la del forn, escampeu per sobre les làmines de carbassó, unes fulles d’alfàbrega fresca i serviu la pizza de carbassó immediatament.

Si t’ha agradat la recepta de la pizza de carbassó

potser t’agradarà també la recepta de la pasta amb carxofes i formatge. Anima’t a provar-la! 😉