Arròs de piparres

La piparra basca o bitxo basc (del mot piparrak, bitxo en euskera) és un bon exemple de com es pot donar a la volta a la infravaloració que, sovint, pateixen molts vegetals. Un pebrot és un pebrot. I, quan sentim aquesta paraula, probablement no ens ve al cap res especial, res que ens vinculi aquest aliment a una característica diferencial, sigui organolèptica, morfològica o indicativa de la seva procedència. Quan passa això, és comprensible que tals productes entrin en una excessiva banalització. Es converteixen en productes estàndard, on la qualitat passa a un segon lloc i pren rellevància el preu.

Vincular el producte amb el productor pot ajudar a contrarestar aquesta banalització i incrementar la percepció de qualitat dels productes. Sobretot si aquesta correspondència és real i verídica. De no ser això, el vincle corre el risc de trencar-se aviat, tant bon punt es detecta la falta de qualitat esperada. No obstant, pocs comercialitzadors aposten per aquest vincle producte-productor.

Una altra manera de revalorar la producció d’aliments és vincular-los a un territori concret. Les denominacions d’origen i les indicacions geogràfiques protegides van per aquest camí. Quan parlem de les piparres basques, per exemple, realment estem parlant de les “guindillas de Ibarra”, un producte que gaudeix del segell de qualitat basc. Amb aquesta denominació es vincula el producte amb el seu lloc d’origen, Ibarra (Guipúscoa, País Basc). I d’aquesta manera estem dient que es tracta d’un producte únic que es fa en un lloc concret.

A més de la ubicació concreta, les “guindillas de Ibarra” són un exemple de col·laboració entre agricultors, administració pública i investigadors del País Basc. A partir d’una varietat autòctona de pebrot del País Basc, aquests tres actors han sabut crear un producte diferencial, amb unes característiques organolèptiques i morfològiques pròpies. Un ecotip específic de bitxo que ha servit de base per a la producció dels agricultors i el reconeixement dels consumidors. Un molt bon exemple de què es possible aportar valor afegit als vegetals i millorar-ne la seva acceptació.

Ingredients per a 4 persones

320 g d’arròs
1 – 1,3 l de brou vegetal o aigua (3 – 4 cops la quantitat d’arròs) o una mica més si volem un arròs melós
1 ceba picada
1 pebrot verd
150 g de piparres
1 albergínia
1 carbassó
Pebre negre
Pebre vermell
Sal
Oli d’oliva extra verge
1 branca de romaní (millor si és fresc)

Preparació de l’arròs de piparres

1. Netejar l’albergínia, el pebrot verd i el carbassó i tallar-los a daus, d’un o mig centímetre segons preferim que es vegin més o menys al plat final.
2. En una paella gran amb un bon raig d’oli d’oliva, sofregir lentament la ceba picada fins que es torni transparent i comenci a agafar color.
3. Afegir el pebrot verd tallat a daus i les piparres (prèviament netejades amb aigua) i seguir sofregint 10 minuts.
4. Incorporar l’albergínia a daus i seguir sofregint 10 minuts.
5. Afegir el carbassó a daus, salpebrar al gust amb pebre negre i vermell i seguir sofregint 10 minuts.
6. Mentrestant, posar a escalfar l’aigua (o brou vegetal) que farem servir per l’arròs de piparres.
7. NOTA: la quantitat de brou que necessitarem dependrà de la mida de paella que fem servir i la potència del foc. Com més gran sigui la paella i més potent sigui el foc, més brou necessitarem perquè s’evaporarà més ràpid. Començar posant el brou mínim necessari i tenir-ne més preparat per si calgués afegir-ne després. La quantitat de brou per un arròs sec pot anar dels 3 cops la quantitat d’arròs als 4 cops o fins i tot 5 en funció de la velocitat d’evaporació d’aquest.
8. Incorporar l’arròs a la paella i saltar-lo durant 2-3 minuts fins que veiem que es torna translúcid. Ha de quedar ben impregnat de l’oli del sofregit.
9. Afegir el brou vegetal bullint (o aigua) a l’arròs, col·locar la branca de romaní al centre i coure a foc viu durant uns 16 minuts. L’arròs no s’hauria de remenar gaire, sobretot si volem que es faci socarrat. Per tal que no s’enganxi en excés, podeu sacsejar la paella per les nanses. L’arròs ha de quedar al dente, un pèl dur. En total són uns 14-16 minuts en funció de l’arròs que fem servir. Consultar les indicacions del productor.
10. Apagar el foc, i deixar reposar l’arròs de piparres 5 minuts abans de menjar-lo.