Coca de Sant Joan de crema

Les festivitats solen portar associades, com a mínim a casa nostra, uns dolços concrets. A Catalunya en són un bon exemple el tortell de Reis, la crema de Sant Josep (crema catalana), els bunyols de Quaresma, els panellets de Tots Sants… i, evidentment, la coca de Sant Joan. Més concretament i per ser més precisos, la coca de la revetlla de Sant Joan, que es menja just la nit abans de l’onomàstica, acompanyada d’algun vi escumós, dolç o ranci i de l’inconfusible soroll dels petards, tradició més recent que ha contribuït a fer més festiva encara aquesta nit tan especial.

De coques de Sant Joan n’hi ha de diverses menes. Podríem dir, això sí, que existeixen dues branques principals: les coques de llardons elaborades amb pasta de full i les coques de brioix. D’aquestes darreres, alhora, també en trobem de diversos tipus, sent les més populars la coca de Sant Joan de crema i la coca de Sant Joan de fruita confitada, encara que també se’n fan de nata, cabell d’àngel, massapà i variants diverses que han anat sorgint a mesura que els gustos s’han anat diversificant i la creativitat de les pastisseries s’ha deixat anar, permetent-se l’atreviment de separar-se de la tradició canònica i apostant per novetats abans impensables.

L’elaboració de les coques de brioix té la seva complexitat, donat que la massa és força humida i costa d’amassar i manipular amb les mans. Aquí la modernor està del nostre costat, ajudant-nos amb els fantàstics robots de cuina que ho amassen tot i permeten aconseguir unes masses ben homogènies i fines. Per aquells romàntics, de cuina petita o que, pel motiu que sigui, han decidit prescindir de tal element, no ens queda més remei que fer servir l’únic robot que tenim, les nostres mans, per aconseguir el mateix efecte. Aconseguir una massa fina, sense grumolls, on tots els elements quedin ben integrats, no és cosa fàcil, però tampoc impossible. De fet, durant molts anys s’havia fet així.

El secret d’aquesta coca no és un altre que amassar i fermentar bé la massa, processos imprescindibles perquè ens ho agraeixin tant el nostre paladar com el nostre estómac. Només cal recordar que una mala fermentació pot ser nefasta per a la posterior digestió d’aquesta coca tan nostrada. Un cop amassada, ben estirada, decorada i fermentada, només cal esperar, doncs, que el forn faci la seva feina per poder gaudir com cal d’una bona revetlla de Sant Joan.

Ingredients per a una coca per a 8-10 persones

PRIMERA MASSA:
150 g de farina de força
40 g de llevat fresc
100 ml d’aigua (o llet)

SEGONA MASSA:
350 de farina de força
3 ous
75 de mantega
75 g de sucre
La pell d’una llimona ratllada
1 polsim de sal
½ c.c. de canyella en pols
1 raig d’anís
Opcional: unes gotes d’essència de vainilla

PER DECORAR:
500 g de crema pastissera (aprox)
1 ou batut
40 g de pinyons

c.c.: cullerada de cafè

Preparació de la coca de Sant Joan de crema

1. Per fer la crema pastissera, seguiu aquest enllaç.
2. Per fer la primera massa, comenceu diluint el llevat en l’aigua (o llet).
3. Poseu la farina de la primera massa tamisada en un bol, feu un forat al mig i afegiu-hi el llevat diluït. Amasseu bé fins obtenir una massa homogènia i sense grumolls. Deixeu reposar la massa a temperatura ambient dins del bol, tapat amb un drap humit perquè la massa no faci crosta a la superfície. Deixeu-la reposar fins que dobli el seu volum. A l’estiu, com que fa molta calor, en 10-20 minuts probablement ja ho hagi fet.
4. Mentrestant, poseu la farina de la segona massa tamisada en un bol gran, feu un forat al mig i afegiu, per aquest ordre, els ous, la mantega a temperatura ambient (tova), el sucre, el licor, la sal, la pela de la llimona ratllada, la canyella en pols i, opcionalment, l’essència de vainilla. Amasseu fins que tot quedin ben integrat. Veureu que la massa queda força humida i que costa amassar-la perquè s’enganxa a la mà. Aneu-la treballant fins que quedi tot ben integrat i no s’enganxi tant. Si veieu que us costa, podeu deixar reposar la massa 10 minuts i tornar-la a amassar després.
5. Quan la massa base hagi doblat el seu volum, afegiu-la a la massa anterior i amasseu-ho tot fins que les dues masses estiguin ben integrades i us quedi una massa homogènia. La massa de la coca de Sant Joan és una massa força humida i costa treballar-la. Amasseu-la fins que no s’enganxi tant i quedi ben fina i sense grumolls.
6. Poseu paper de forn damunt d’una safata de forn (també podeu fer servir una placa de forn directament untada amb oli o mantega). Unteu-vos les mans lleugerament amb oli d’oliva perquè la massa no se us enganxi a les mans quan la manipuleu i poseu la massa al damunt del paper de forn. Esteneu la massa amb l’ajuda d’un corró untat amb oli, procurant que sigui el doble de llarga que d’ampla i tingui una forma ovalada. Ha de tenir un gruix d’1 centímetre aproximadament. Quan esteneu la massa, tingueu en compte que aquesta fermentarà i augmentarà de volum. Per tant, procureu deixar espai als costats perquè pugui créixer quan fermenti.
7. Pinteu la superfície de la coca amb ou batut.
8. Agafeu la màniga pastissera de la crema i feu línies inclinades i paral·leles de crema primer en un sentit i, després, en sentit perpendicular.
9. Deixeu fermentar la massa fins que dobli el volum, aproximadament durant 1 hora.
10. Un cop hagi fermentat, repartiu els pinyons pel damunt.
11. Quan quedi mitja hora, pre-escalfeu el forn a 190 ºC amb calor a dalt i a baix.
12. Quan la coca ja hagi fermentat, enforneu-la durant 20-25 minuts, fins que veieu que la superfície agafa un bon color daurat.
13. Apagueu el forn i deixeu la porta entre-oberta perquè la coca de Sant Joan de crema es comenci a refredar poc a poc. Un cop freda, si no s’ha de menjar immediatament, conservar la coca de Sant Joan de crema a la nevera fins el moment de consumir-la.

Si t’ha agradat la recepta de la coca de Sant Joan de crema

potser t’agradarà també la recepta de la coca de llardons. Anima’t a provar-la! 😉