Coca de llardons

La coca de llardons és un dels dolços que forma part de la cultura gastronòmica catalana. Molt habitual en les populars revetlles de Sant Joan, al costat de la tradicional coca de Sant Joan feta amb massa de brioix i fruita confitada o crema pastissera, la coca de llardons sol trobar-se també habitualment en moltes pastisseries i forns de Catalunya. La seva textura cruixent i la combinació de sabors dolç i salat, provinent del sucre i els llardons respectivament, són els trets distintius d’aquesta coca tan peculiar que tants adeptes té.
No és estrany trobar productes del porc com els llardons o el llard en receptes de dolços als territoris que antigament van formar part de la Corona d’Aragó. I és que moltes d’aquestes receptes tenen un origen medieval i emanen d’una cultura gastronòmica passada comuna. L’Edat Mitjana fou un moment especial pel que fa a la introducció en una multitud de receptes de la carn de porc i tot allò que se’n treia. Del porc probablement sempre se n’ha aprofitat gairebé tot (o tot), o com a mínim això és el que ens ha arribat a través de tantes i tantes dites populars que al·ludeixen a aquesta pobre bèstia.
Aquest afany per l’aprofitament, i el fet que el greix, en forma de llard o llardons, aguantessin més temps que la carn fresca al rebost, segurament tingueren molt a veure en la introducció d’aquests ingredients en moltes preparacions. Així mateix, de ben segur no fou l’única raó. A partir de les acaballes de l’Edat Mitjana i durant el Barroc fer servir carn de porc o tot allò que se n’aprofitava era sinònim de bon cristià. O dit d’una altra manera, de no ser musulmà o jueu. Característica que moltes llars van procurar reafirmar obertament incorporant la carn de porc en la seva dieta per evitar que es posés en dubte la seva verdadera fe catòlica.
El mot ensaïmada precisament prové del seu ingredient principal, el saïm (sinònim de llard). Altres dolços que van incorporar el llard de porc foren les mantegades de Castelló, similars als mantecados tan populars arreu d’Espanya. O l’elaboració que ens ocupa, la coca de llardons, una massa feta a partir de pasta de full i llardons, acabada amb sucre i pinyons, que sorprèn per la relativa facilitat de la seva elaboració, la seva textura cruixent i el seu sabor dolç i salat inconfusible.
Ingredients per a 8 persones
150 g de llardons
1 fulla de pasta de full (250 g)
1 rovell d’ou
1 c.s. d’aigua
70 g de pinyons
50 g de sucre
Preparació de la coca de llardons
- Pre-escalfeu el forn a 210 ºC, amb escalfor només a baix.
- Piqueu els llardons a la picadora per obtenir trossos ben petits. Si els trossos són massa grans, acabaran trencant la pasta de full quan l’estengueu amb el corró.
- Enfarineu lleugerament el marbre o zona de treball on fareu la coca de llardons perquè no se us enganxi la pasta quan l’estireu. Aprofiteu per enfarinar també el corró.
- Talleu la pasta de full en tres trossos rectangulars.
- Poseu un tros de pasta de full a la zona de treball i repartiu-hi per sobre la meitat dels llardons picats. Ha de quedar ben coberta de llardons.
- Poseu-hi al damunt un segon tros de pasta de full, pressioneu amb les mans i repartiu-hi la resta dels llardons picats.
- Poseu el darrer tros de pasta de full al damunt i torneu a pressionar amb les mans perquè quedi tot ben compactat.
- Estireu bé la pasta de full amb el corró. Més o menys heu de doblar la llargada i lleugerament l’amplada.
- Plegueu la pasta de full. Per fer-ho portar primer un extrem al centre i després l’altra extrem.
- Gireu la pasta de full plegada 90º perquè torni a quedar un rectangle allargat i torneu a estendre la pasta amb el corró fins doblar la llargada.
- Torneu a plegar la pasta com heu fet abans: primer portant un extrem al centre i després l’altra extrem.
- Doneu la volta a la pasta de full, enfarineu-la una mica i aneu-la estirant de nou amb el corró fins que quedi ben prima i tingui la mida de la planxa del forn on la coureu. Si cal, aneu posant una mica de farina al damunt de la massa perquè no se us enganxi ni a la taula ni al corró. Si veieu que no queda del tot rectangular, podeu retallar les vores amb el ganivet i així el resultat final quedarà més bonic.
- Unteu lleugerament la llauna que fareu servir per coure la coca de llardons amb mantega i, amb l’ajuda d’un difusor o amb els propis dits, mulleu-la lleugerament amb aigua. Tot això servirà perquè, després, la coca no s’enganxi a la llauna i no es cremi excessivament la base.
- Enrotlleu la coca de llardons al corró i esteneu-la al damunt de la llauna.
- Barregeu el rovell d’ou amb un parell de cullerades d’aigua.
- Pinteu la superfície de la coca amb el rovell d’ou batut amb l’aigua amb l’ajuda d’un pinzell.
- Repartiu per sobre els pinyons.
- Empolseu bé la coca de llardons amb el sucre.
- Si voleu donar un toc més tradicional a la coca, podeu marcar una mica la pasta de les vores amb l’ajuda dels dits i d’un ganivet, fent petites marques amb la part que no talla del ganivet (la del costat invers de la part que talla).
- Enforneu la coca de llardons a 210 ºC amb escalfor només a baix durant 20-25 minuts fins que tingui un bon color daurat. Vigileu els darrers minuts per no coure-la en excés i que acabi massa torrada.
Si t’ha agradat la recepta de la coca de llardons
potser t’agradarà també la recepta del pa de pessic. Anima’t a provar-la! 😉