Arròs negre de l’Empordà
Quan parlem d’arròs negre a la majoria de nosaltres ens ve al cap el típic arròs monocrom elaborat amb tinta de calamar o de sípia, cefalòpodes amables i saborosos dels quals hom ha sabut aprofitar tant la seva carn com la seva principal arma defensiva, la tinta, per enfosquir tantes i tantes preparacions, sobretot, d’arròs i pasta.
Nogensmenys, a l’Empordà, terra folla com n’hi hagi i mare d’individus i creacions singulars, úniques i irrepetibles, no us sorprengueu si demaneu un arròs negre de l’Empordà i us el presenten sense tinta. L’explicació l’hem d’anar a cercar al receptari de la zona i coneixedors de la gastronomia local. Si parleu amb diversos cuiners, de Palafrugell per exemple, us corroboraran l’existència d’un arròs típic de l’Empordà elaborat amb un sofregit de ceba enfosquida fins l’extenuació, una ceba en estat terminal a punt de passar a millor vida. És en aquest punt on potser radica la dificultat del plat, i on podreu posar a prova la vostra santa paciència, doncs haureu d’anar observant i remenant la ceba sovint per evitar que se us cremi.
És probable que el primer cop apagueu el foc massa d’hora, quan la ceba encara s’hauria pogut ennegrir més, cosa que sabreu quan passeu tot el sofregit per la batedora elèctrica i veieu el color resultant. Si no us queda gairebé negre, és que podríeu haver-la tingut més estona al foc (o us heu passat amb la quantitat de tomàquet del sofregit). O potser l’apagueu massa tard, després de sentir l’olor característica de la ceba cremada, fet que ocasionarà una pèrdua irreparable i potser haureu de tornar a començar. Sigui com sigui, l’arròs negre de l’Empordà, fet amb marisc i carn de porc, amanit amb allioli negat, és un mar i muntanya melós ben original, com la terra que l’ha parit.
Ingredients per a 4 persones
320 g d’arròs bomba
1 l – 1,3 l de fumet de peix de roca (3 – 4 cops la quantitat d’arròs) o una mica més si volem un arròs melós
250 g de costelles de porc tallades a trossets
4 salsitxes tallada a trossets
1 sípia mitjana (350 g aprox) tallada a trossos petits
4 gambes vermelles
4 escamarlans
8 musclos de roca
8 cloïsses
La melsa de la sípia
3 cebes de Figueres picades
4 dents d’all laminats
3 tomàquets mitjans ratllats (250 g)
Sal
Oli d’oliva verge extra
2 c.p. d’allioli negat
Preparació de l’arròs negre de l’Empordà
- En una paella, posar un raig d’oli i daurar els alls laminats breument (un minut).
- Incorporar la ceba picada i deixar-la coure bé, fins que estigui ben fosca, negre, a punt de cremar-se (però no cremada). Uns 60 minuts.
- Afegir el tomàquet ratllat, afegir la melsa de la sípia i deixar reduir l’aigua de vegetació fins obtenir un sofregir homogeni. Uns 10-15 minuts més.
- Deixatar amb una mica de brou de peix i passar per la batedora elèctrica. Ha de quedar amb la textura d’una crema (tampoc ha de ser molt dens, que flueixi bé).
- Mentre fem el sofregit de ceba, salpebrar la costella de porc i començar a daurar-la en una cassola gran (una paella no) amb oli d’oliva. Afegir-hi les salsitxes senceres i la sípia tallada a trossets. Quan estigui tot ben daurat, reservar. Tallar les salsitxes a trossets.
- A la mateixa cassola, saltar els escamarlans i les gambes amb una mica de sal 2 minuts. Reservar.
- A la mateixa paella, posar les cloïsses i els musclos i tapar-la perquè s’obrin. Si queda molta aigua, colar-la i afegir-la al fumet de peix que farem servir posteriorment.
- Incorporar de nou la carn i la sípia a la cassola, afegir l’arròs i sofregir-lo durant 2 minuts.
- Afegir el sofregit triturat i remenar.
- Cobrir amb el fumet de peix, afegir 2 cullerades de postres d’allioli negat i remenar.
- Coure 16 minuts gairebé sense remenar, només fent-ho al principi. Apagar el foc i deixar-ho reposar 5 min.
- L’arròs negre de l’Empordà ha de quedar un pèl melós, encara que es pot acabar al gust de cadascú.
Si t’ha agradat la recepta de l’arròs negre de l’Empordà
potser t’agradarà també la recepta de l’arròs de sípia i gambes. Anima’t a provar-la! 😉
Ferran Ferran Vilà
4 agost, 2018 @ 08:29
He nascut a la zona i tota la vida he menjat aquesta llei d’arrós, a cals avis i cals pares. Vaig decidir incorporar-lo als nostres àpats de diumenge i projectar-lo cap a les noves generacions. S’assembla molt al que presenteu però sol haver-hi una mica de conill i,quan n’és temps, alguna escarxofa. Cert és que el sofregit és una feinada però tinc un avantatge en comparació amb les àvies i besàvies, la Termomix: per a sis persones hi fico 80 g d’oli de trull; una ceba de Figueres mitjana per persona, dos grans d’all, mig pebrot verd i una tomata (l’avia deia que el sofregit de l’arròs tomata escassa i pels macarrons ple de tomata). Sal, pebre, safrà. Triturar 6-7 segons que quedi grumellonat i coure 80 minuts velocitat cullera a temperatura màxima, Varoma. La meva Termomix dona fins a 60 minuts. Tinc una horeta per a fer d’altres coses i quan avisa ho engego 20 minuts més, afegint-hi la sípia amb la seva melsa. Aquesta estona es pot aprofitar per a rossejar en una cassola el costelló de porc salpebrat amb les salsitxes i el conill (i els menuts de pollastre si és festa major i s’ha fet rostit) així com les escarxofes. També hi pot anar algun bolet. Després tireu el sofregit a la cassola amb la carn i ho podeu guardar tapat per quan vulguis fer l’arròs. Pot ser l’endemà. Mentres es mengen el primer plat rosseges l’arròs 1-2 minuts fins que queda un xic transparent ( per a ser autèntics, proveu de fer- ho amb arròs de Pals com el de l’avi Trías o similar). En una cassolla metàl.lica, són 20 minuts. Hi tiro aigua bullint (o un fumet, si tinc temps) i ho deixo a foc fort. Al cap de 10 minuts baixo el foc i hi tiro musclus, cloïsses, gambes i escamarlans. Quan ha passat el temps, es tapa amb un eixugamà fí i es duu a taula. El deixem reposar 2-3 minuts i a menjar!
Pau
4 agost, 2018 @ 16:22
Moltíssimes gràcies per aquesta aportació tan valuosa Ferran. Quanta tradició i cuina popular respira el que has escrit! És d’agrair que ho comparteixis i així coneguem com ho feu a casa. Jo no tinc Thermomix, així que em toca estar molt a sobre del sofregit, la base d’aquest i tants altres arrossos. És un plat que m’encanta, sobretot perquè sovint implica compartir-lo amb família i amics. Una forta abraçada!