Faves ofegades amb calamars
Les faves són un d’aquells aliments que molta gent coneix però, en canvi, es cuinen malauradament poc a casa. Com a mínim, avui en dia. Encara sorprèn més que, un llegum tan ric nutricionalment i relativament econòmic, tingui tan poca presència en els receptaris populars. A La teca d’Ignasi Domènech, per exemple, un dels receptaris amb més volada el passat segle XX i editat el 1924, només recull una recepta on l’ingredient principal són les faves. Estem parlant de les faves estofades a la catalana, preparació de la qual deriva, amb alguna variant segons la llar, la recepta de faves per antonomàsia actual: les faves ofegades també conegudes com faves a la catalana.
Altres reculls gastronòmics destacables com El libro de la cocina espanyola de Néstor Luján i Juan Perucho de 2003 confirmen aquesta absència si més no sorprenent d’aquest llegum en la cuina popular. De nou s’esmenten les faves a la catalana i es mencionen també les faves amb chocos, una recepta senzilla andalusa on, com en el cas de les faves ofegades amb calamars, destaca la presència d’un cefalòpode. Així mateix, Josep Pla, pilar i referent cabdal de la literatura catalana, amant de la gastronomia, viatjat i raonat, tot i fer probablement la millor descripció haguda i per haver, minuciosa i adjectivada fins a l’extenuació, de les mencionades faves ofegades o faves a la catalana, tampoc és una excepció i no destaca cap altra preparació catalana rellevant en el seu incommensurable i insuperable tractat gastronòmic El que hem menjat, publicat el 1972.
De nou, tot i mencionar algun plat més elaborat amb faves, com les faves a la menta o les faves amb pernil, que en certa manera podrien recordar a una versió esquifida de les faves a la catalana, Manuel Vázquez Montalbán, en el seu L’Art de menjar a Catalunya de 1977, torna a posar l’èmfasi i la paràfrasi literària en la mateixa recepta destacada per l’admirat Josep Pla.
Afortunadament, aquesta absència notòria i continuada d’aquest llegum en el receptari, com a mínim català, s’ha vist tímidament alterada gràcies al Corpus del patrimoni culinari català, editat el 2011. En aquest receptari erudit i minuciós de la cuina catalana s’hi recull, a més de les ja esmentades faves ofegades o a la catalana, les faves a la brutesca, també dites faves a la gitana, un plat on les faves es couen al caliu i es mengen acompanyades de salsa romesco. En aquest esforç per aglutinar les receptes més importants del patrimoni culinari català també hi trobem les faves amb bledes, les faves tendres i les faves tendres fregides, plats molt senzills d’elaborar on les faves, amb o sense tavella, es bullen o s’ofeguen i es combinen amb un o altre ingredient. Poques elaboracions, igualment, per un llegum tan aparentment arrelat a la nostra terra.
Un dels millors llibres, sinó el millor, escrit sobre els llegums, La cuina dels llegums escrit per la Fundació Alícia i publicat el 2017, complementa el Corpus del patrimoni culinari català amb quatre receptes diferents més: les faves amb carxofes i cansalada viada, les faves amb iogurt i cogombre, les faves amb pebrot i pell de taronja i les faves amb pernil i menta. Una aportació que amplia el ventall de possibilitats culinàries d’aquest llegum amb suggeriments interessants i renovats.
No obstant, després de reflexionar i revisar la influència que han tingut les faves en el nostre receptari popular, llegir i rellegir el que se n’ha escrit i copsar el que se’n fa d’elles en les cuines domèstiques i dels restaurants en l’actualitat, em pregunto si l’apreciació que feu Josep Pla a El que hem menjat sobre l’esdevenir de les faves en la cuina francesa no s’està començant a produir exactament igual en la nostra gastronomia. L’any 1972, Josep Pla se sorprenia que després de cinquanta anys d’anar i venir de França mai havia provat les faves en aquell país, un lloc on les faves havien tingut una presència destacable però havien passat a ser “un record històric i un fenomen generalment oblidat” més que una realitat gastronòmica tangible. Espero que no haguem d’acabar afirmant el mateix de les faves en la nostra apreciada cuina d’aquí un temps.
Ingredients per a 2 persones
200 g de faves desgranades
2 calamars mitjans
2 cebes tendres mitjanes
3 alls tendres
1 copeta d’anís, moscatell o vi blanc
1 fulla de llorer
1 c.s. de julivert picat
1 c.s. de menta fresca
1 vas d’aigua mineral natural
Oli d’oliva verge extra
Sal
c.s.: cullerada sopera
Preparació de les faves ofegades amb calamars
- Tallar els calamars a rodelles no gaire fines, netejar-los bé i assecar amb paper absorbent. Reservar.
- Pelar i picar la ceba tendra i els alls tendres.
- En una cassola amb un bon raig d’oli d’oliva, ofegar lentament i amb la cassola tapada la ceba tendra i els alls tendres amb la fulla de llorer, durant uns 10-15 minuts.
- Incorporar les rodelles de calamar i saltar a foc viu 3-4 minuts.
- Afegir l’alcohol i deixar reduir un o dos minuts.
- Baixar el foc, incorporar les faves, el julivert i la menta, cobrir amb aigua i salar lleugerament.
- Tapar la cassola i coure 10-15 minuts en funció de la mida de les faves. Si són petites i molt tendres no necessiten gaire estona. En canvi, si són grans i no tan tendres potser necessitin una mica més de temps i tot.
- Deixar reposar les faves ofegades amb calamars un parell de minuts per assentar els sabors i servir amb una mica de menta fresca acabada de picar per damunt.
Si t’ha agradat la recepta de les faves ofegades amb calamars
potser t’agradarà també la recepta de l’empedrat de mongetes. Anima’t a provar-la! 😉
