Sípia amb pèsols (amb tomàquet)

Si hi ha un denominador comú de la majoria de plats de cassola de la cuina catalana aquest és, sens dubte, el sofregit. La ceba és omnipresent, encara que, tot s’ha de dir, hi ha alguns comptats sofregits que només contenen all. La ceba i l’all formen parella de ball indissociable i constitueixen el pilar gastronòmic sobre el qual s’edifiquen tants i tants monuments que bé es podrien declarar patrimoni cultural immaterial de la humanitat. De fet, diverses entitats ja ho estan intentant. El tercer element, no sense certa discòrdia, és el tomàquet, el qual té partidaris i detractors declarats degut a la seva acidesa i predominança. Sovint acaba entrant a la cassola i tanca el triumvirat dels ingredients essencials, que no imprescindibles, del sofregit català: la ceba, l’all i el tomàquet.

La grandesa d’aquesta base, degudament reduïda i acaramel·lada, a voltes deixatada amb algun alcohol per reforçar la potència aromàtica del conjunt, és incommensurable i celestial. Aquesta base ha servit per construir obres d’art gastronòmiques que han aconseguit despertar la creativitat humana i interpel·lar les nostres emocions. D’això, autors com Josep Pla, Manuel Vázquez Montalbán, Néstor Luján o Juan Perucho en podrien donar fe. Gràcies a ells hem pogut posar en immillorables paraules el conjunt de sentiments i emocions que es remouen dins nostre quan estem davant, o més ben dit, fem baixar per l’esòfag, aquestes obres d’art gastronòmiques.

Per pocs ingredients que afegim al sofregit en qüestió, la probabilitat d’èxit del plat és elevadíssima. Amb la peculiaritat que, tot i compartir la mateixa base, segons afegim uns o altres ingredients el gust i resultat final acabarà sent ben diferent. Des d’un arròs qualsevol, com un arròs de calamarsons i gambes per posar un exemple, fins a una sípia amb pèsols (amb tomàquet). Un plat en el qual, a partir d’un sofregit de ceba, all, tomàquet i sípia, amb quatre pèsols i un xic de fumet de peix, obtenim un guisat que ens fa sentir un xic més a prop del que motivà els quatre autors mencionats a escriure les seves ratlles.

Ingredients per a 2 persones

1 sípia mitjana
150 g de pèsols desgranats
1 ceba
1 gra d’all
1 tomàquet
½ gotet de vi blanc
1 got de fumet de peix (o aigua mineral natural)
Oli d’oliva verge extra
Sal

PER LA PICADA:
5 ametlles torrades i/o avellanes torrades
1 tros petit de pa fregit o torrat
Opcional: 1 c.s. de julivert
Opcional: 1 tros petit de xocolata negra
Opcional: una mica de la melsa de la sípia

c.s.: cullerada sopera

Preparació de la sípia amb pèsols (amb tomàquet)

1. Netejar la sípia, tallar-la a trossos i salar-la lleugerament. Els trossos no han de ser gaire petits, però tampoc gaire grans. Una mida que ens càpiga a la boca.
2. En una cassola amb un bon raig d’oli d’oliva, enrossir els trossos de sípia a foc viu.
3. Mentrestant, pelar i picar la ceba. Incorporar-la a la cassola un cop tinguem la sípia enrossida, tapar-la i sofregir uns 10-15 minuts a foc mig-baix.
4. Picar l’all i afegir-lo a la cassola. Coure 2 minuts més.
5. Netejar i ratllar el tomàquet. Incorporar-lo a la cassola i sofregir fins que s’hagi evaporat tota l’aigua i veiem que torna a sortir l’oli.
6. Incorporar el vi blanc i deixar-lo reduir amb la cassola destapada, uns 3-5 minuts, fins que s’hagi evaporat.
7. Afegir el fumet de peix (o aigua), salar lleugerament i coure 5 minuts amb la cassola tapada.
8. Aprofitar per preparar la picada: picar els elements de la picada en un morter fins obtenir una pasta homogènia. Deixatar-la amb una mica del brou de cocció o aigua.
9. Incorporar els pèsols desgranats i coure’ls amb la cassola tapada entre 3 i 8 minuts, en funció de la mida dels pèsols. Si són molt petits, amb tres minuts serà suficient. Si són grans, necessitaran més temps. Els pèsols no s’han de coure gaire estona si volem conservar la seva frescor i color.
10. Quan faltin 2 minuts per acabar la cocció, afegir la picada a la cassola de la sípia amb pèsols (amb tomàquet).

Si t’ha agradat la recepta de la sípia amb pèsols (amb tomàquet)

potser t’agradarà també la recepta dels calamars arrebossats amb farina i ou. Anima’t a provar-la! 😉