Gobi masala
L’Índia és difícil que deixi indiferent a ningú: d’una manera o altra t’impacta. De fet, ens hauria de fer reflexionar quan algú o quelcom ens en deixa. La indiferència és un símptoma d’aquest esdevenir uniformitzador al qual estem avesats i que cada cop serà més habitual entre nosaltres. Quan és involuntària, perquè la indiferència voluntària surt de dins i sovint amb connotacions negatives, és senyal que alguna cosa no va bé. Conèixer altres indrets i no sentir res, o poc, veure-ho tot més o menys igual, com si ja ho coneguéssim, és trist. Per sort, encara trobem molts llocs i societats que ens interpel·len només entrar-hi en contacte. Ens recorden que, afortunadament, hi ha maneres diferents de viure, entendre la vida i relacionar-se amb les altres persones, els animals i la natura.
La Vida a l’Índia, vista des de la nostra perspectiva occidental, pren una altra dimensió, que entendrem més o menys, compartirem més o menys, però és genuïna i permet al segon país més poblat del planeta (en breu serà el primer) viure de forma harmoniosa respectant la terra, els animals i les persones. Aquesta idiosincràsia és veu traduïda, com no podria ser d’una altra manera, en la seva cultura i, per extensió, en la seva gastronomia. Una gastronomia molt diversa, com ho és l’Índia, però amb alguns denominadors comuns com són una dieta eminentment vegetariana i l’omnipresència de les espècies.
Del concepte barreja d’espècies en surt la paraula hindi garam masala, que no vol dir res més que això: una barreja d’espècies. Hi ha, per tant, tants masales com cuineres o cuiners i les espècies que se solen emprar per elaborar-lo són el pebre negre, el comí, el coriandre, la cúrcuma, el cardamom, el bitxo, la canyella, el clau d’olor i la nou moscada, entre d’altres. Això sí, cadascú fa servir la barreja d’espècies que més li agrada i, fins i tot, es fan barreges diferents segons el plat que es vulgui cuinar.
No és el mateix un garam masala per llegums (dahl), per arròs o per vegetals. Aquest gobi masala, per exemple, un plat on l’ingredient principal és el gobi (coliflor), està especiat amb un masala portat directament de la ciutat de Jodhpur fet a partir de pebre negre, comí, coriandre, cúrcuma, bitxo, fenigrec, llavors de mostassa i fulla de curri. Com que les opcions de masales que probablement tinguem a l’abast siguin força reduïdes, probablement només una, ens haurem d’acontentar amb el que tinguem. Tot i això, el toc especiat i genuïnament hindú segur que l’aconseguirem i sempre podem matisar-lo afegint altres espècies al gust
Ingredients per a 4 persones
1 coliflor mitjana (uns 400-500 g un cop neta)
1 ceba gran
2 tomàquets de pera petits
4 grans d’all
1 tros d’uns 2 cm de gingebre
3 bitxos secs de Kashmir (o 3 c.p. de pasta de nyora o pebrot)
2 c.s. d’anacards crus
250 ml d’aigua mineral natural
2 c.s. de nata líquida 35% M.G.
1 c.s. de mantega
Oli d’oliva verge extra
Opcional: 80 g de pèsols
ESPÈCIES I CONDIMENTS
1 c.c. de llavors de comí
½ c.c. de cúrcuma en pols
1 c.c. de comí en pols
1 c.c. de coriandre en pols
1 c.c. de garam masala en pols
Opcional: ¼ c.c. de bitxo o caiena en pols
1,5 c.c. de sal
Preparació del gobi masala
- Posar els anacards en remull amb 50 ml d’aigua calenta durant 30 minuts. No s’ha de posar molta aigua, perquè sinó després la pasta d’anacard ens quedarà massa líquida.
- Tallar la coliflor en floretes mitjanes i esbandir-les amb aigua.
- Escalfar aigua en una olla i, quan bulli, escaldar primer els tomàquets, passar-los immediatament a aigua ben freda, pelar-los, treure’ls les llavors, tallar-los en macedònia (daus petits) i reservar.
- Portar de nou l’aigua a l’ebullició, afegir un xic de sal i escaldar la coliflor 2 minuts. Escórrer-la i reservar.
- Pelar i picar la ceba, els alls i el gingebre. No cal picar-ho molt fi perquè després s’haurà de passar per la batedora elèctrica.
- En una cassola ampla i alta, posar un raig d’oli i saltar a foc viu la coliflor 2-3 minuts fins que agafi color. Quan tingui color, retirar-la i reservar per després.
- A la mateixa cassola, afegir una mica més d’oli i sofregir la ceba picada uns 7-10 minuts a foc mig.
- Incorporar l’all i el gingebre picats i sofregir 1-2 minuts.
- Afegir els bitxos secs de Kashmir (o la pasta de nyora o pebrot) i sofregir 1 minut.
- Afegir el tomàquet pelat, sense llavors i tallat en macedònia i sofregir 5 minuts. No cal reduir-lo molt, no ha de quedar un sofregit molt concentrat.
- Mentrestant, en una picadora o vas, triturar els anacards que teníem en remull, amb l’aigua, fins obtenir una crema homogènia de color blanquinós. Si heu posat poca aigua i us queda molt dens, afegir-ne un xic més. Ha de quedar textura de crema espessa. Posar la crema d’anacard en un bol petit i reservar. Es pot aprofitar la picadora o vas pel pas següent.
- Passats els 5 minuts, posar el sofregit a la picadora o al vas de la batedora elèctrica i triturar-lo bé fins obtenir una pasta ben fina.
- A la mateixa cassola que hem fet servir, posar un raig d’oli d’oliva i la mantega i escalfar-ho a foc suau fins que la mantega s’hagi fos. Afegir les llavors de comí i coure-les entre 1 i 2 minuts, remenant i vigilant que no es cremin.
- Incorporar el sofregit triturat, mesclar bé i coure 3-4 minuts.
- Afegir la sal, la cúrcuma, el comí, el coriandre i, opcionalment i si volem que piqui, el bitxo o caiena. Mesclar i coure 1 minut.
- Incorporar la crema d’anacard, mesclar bé i coure 2-3 minuts. Ha de quedar una pasta ben integrada i que no s’enganxi a la cassola.
- Deixatar el vas que hem fet servir per triturar el sofregit amb l’aigua i afegir-ho a la cassola. Remenar fins que quedi tot ben integrat.
- Afegir la coliflor i, opcionalment, els pèsols i remenar. Tapar la cassola i coure uns 5-6 minuts, fins que veiem que la salsa s’hagi espessit una mica.
- Afegir el garam masala, remenar i coure 1 minut.
- Afegir la la nata líquida, remenar, coure 1 minut més amb la cassola tapada i apagar el foc.
- El gobi masala (coliflor masala) es pot menjar sol o acompanyar-lo d’arròs basmati o algun dels pans típics de l’Índia com els rotis, naans o parathas.
Based on 3 Review(s)
