L’Índia és difícil que deixi indiferent a ningú: d’una manera o altra t’impacta. De fet, ens hauria de fer reflexionar quan algú o quelcom ens en deixa. La indiferència és un símptoma d’aquest esdevenir uniformitzador al qual estem avesats i que cada cop serà més habitual entre nosaltres. Quan és involuntària, perquè la indiferència voluntària surt de dins i sovint amb connotacions negatives, és senyal que alguna cosa no va bé. Conèixer altres indrets i no sentir res, o poc, veure-ho tot més o menys igual, com si ja ho coneguéssim, és trist. Per sort, encara trobem molts llocs i societats que ens interpel·len només entrar-hi en contacte. Ens recorden que, afortunadament, hi ha maneres diferents de viure, entendre la vida i relacionar-se amb les altres persones, els animals i la natura.
La Vida a l’Índia, vista des de la nostra perspectiva occidental, pren una altra dimensió, que entendrem més o menys, compartirem més o menys, però és genuïna i permet al segon país més poblat del planeta (en breu serà el primer) viure de forma harmoniosa respectant la terra, els animals i les persones. Aquesta idiosincràsia és veu traduïda, com no podria ser d’una altra manera, en la seva cultura i, per extensió, en la seva gastronomia. Una gastronomia molt diversa, com ho és l’Índia, però amb alguns denominadors comuns com són una dieta eminentment vegetariana i l’omnipresència de les espècies.
Del concepte barreja d’espècies en surt la paraula hindi garam masala, que no vol dir res més que això: una barreja d’espècies. Hi ha, per tant, tants masales com cuineres o cuiners i les espècies que se solen emprar per elaborar-lo són el pebre negre, el comí, el coriandre, la cúrcuma, el cardamom, el bitxo, la canyella, el clau d’olor i la nou moscada, entre d’altres. Això sí, cadascú fa servir la barreja d’espècies que més li agrada i, fins i tot, es fan barreges diferents segons el plat que es vulgui cuinar.
No és el mateix un garam masala per llegums (dahl), per arròs o per vegetals. Aquest gobi masala, per exemple, un plat on l’ingredient principal és el gobi (coliflor), està especiat amb un masala portat directament de la ciutat de Jodhpur fet a partir de pebre negre, comí, coriandre, cúrcuma, bitxo, fenigrec, llavors de mostassa i fulla de curri. Com que les opcions de masales que probablement tinguem a l’abast siguin força reduïdes, probablement només una, ens haurem d’acontentar amb el que tinguem. Tot i això, el toc especiat i genuïnament hindú segur que l’aconseguirem i sempre podem matisar-lo afegint altres espècies al gust
Ingredients per a 4 persones
1 coliflor mitjana
1 tomàquet
1 c.s. d’anacards crus
1 ceba mitjana
3 grans d’all
1 tros d’uns 2 cm de gingebre
1 fulla de llorer
1 c.c. coriandre en pols
1 c.c. de comí en pols
1 c.c. de bitxo o caiena en pols (o pebre vermell picant)
½ c.c. de cúrcuma en pols
1 c.c. de garam masala
4 c.s. de iogurt natural
200 ml d’aigua mineral natural
2 c.s. de nata líquida
Nou moscada
Sal
Oli d’oliva verge extra
Preparació del gobi masala
- Tallar la coliflor en floretes mitjanes. Si les floretes són massa grans, partir-les en dos o tres trossos i deixar senceres les floretes mitjanes i petites. No convé fer trossos massa petits perquè aleshores després es poden desfer durant la cocció. Netejar bé els trossos de coliflor amb aigua, assecar i reservar.
- Posar en el vas de la picadora elèctrica el tomàquet, els anacards crus i un rajolí petit d’aigua. Triturar fins obtenir una pasta fina i homogènia.
- Pelar i picar la ceba.
- Pelar i tallar a trossets l’all i el gingebre. Picar-los en un morter fins obtenir una pasta.
- En un wok o cassola gran, afegir un bon raig d’oli d’oliva i saltar els trossos de coliflor a foc viu durant 4-5 minuts, fins que agafin color. Retirar del wok i reservar.
- Al mateix wok o cassola, afegir una mica més d’oli d’oliva i el llorer i escalfar uns segons per tal que agafi l’aroma.
- Incorporar la ceba picada i sofregir uns 10 minuts a foc mig-lent fins enrossir. Remenar sovint per evitar que es cremi.
- Afegir la pasta d’all i gingebre i sofregir un 1 minut mentre remenem constantment.
- Afegir la pasta de tomàquet i anacard, salar lleugerament, incorporar les espècies, remenar i sofregir a foc lent o molt lent fins que s’hagi evaporat l’aigua del tomàquet i ens quedi un sofregit compacte i homogeni. Remenar sovint perquè el sofregit no s’enganxi ni es cremi. Si veiem que s’enganxa, afegir un rajolí petit d’aigua. El sofregit començarà a estar fet quan ja no quedi aigua i només veiem oli pels costats, després d’uns 8-10 minuts.
- Retirar del foc, afegir el iogurt i remenar.
- Afegir l’aigua i tornar a remenar. La quantitat d’aigua depèn de la consistència que volem que tingui la salsa final: com més aigua posem, més líquida quedarà. Es pot posar inicialment una mica menys d’aigua i afegir-ne més després si veiem que queda massa espès.
- Tornar a posar al foc i, quan comenci a bullir, afegir els trossos de coliflor saltats que teníem reservats, tapar el wok o cassola i coure a foc baix durant 7-10 minuts en funció de com ens agradi la textura final de la coliflor, més dura o més tova. En aquest moment, si veieu que la salsa queda massa espessa, es pot afegir una mica més d’aigua.
- Passat aquest temps, quan la coliflor tingui la textura desitjada, incorporar la nata líquida, ratllar una mica de nou moscada, remenar, coure mig minut més i apagar el foc.
- El gobi masala (coliflor masala) es pot menjar sol o acompanyar-lo d’arròs basmati o algun dels pans típics de l’Índia com els rotis, naans o parathas.
Based on 1 Review(s)
