Dal de llenties vermelles amb llet de coco
No és estrany que un dels països del món on el vegetarianisme està més estès sigui alhora el principal productor de llegums. L’Índia, més que un país és un subcontinent, intens i ple de contrastos. L’hinduisme i el jainisme, les principals religions que agrupen més del vuitanta per cent de la població, tenen molt a veure amb aquest tret tan característic de la seva alimentació. Les vaques són venerades i cohabiten l’espai públic com un ciutadà més. Els jainistes, per la seva banda, encara són més estrictes que les hindús i, per ser fidels al seu ideal de la no-violència contra cap ésser viu, han de procurar, fins i tot, vigilar els seus moviments per evitar matar-ne cap.
En un país com l’Índia on la proporció de vegetarians i vegetarianes respecte la resta de població és tan notòria, és comprensible, doncs, que hagin hagut de buscar altres fonts de proteïna en les quals basar la seva alimentació. La llet i derivats làctics com el iogurt, els lassis o el formatge paneer són una important font de proteïna sens dubte. Però encara ho són més els llegums, omnipresents en les diferents cuines del subcontinent, on es coneixen més de 50 varietats diferents.
Els llegums secs solen necessitar remull i llargs temps de cocció. I la seva ingesta, sobretot si és esporàdica, pot comportar certes molèsties intestinals com moltes persones han pogut comprovar en la seva pròpia pell (o panxa). Dues contraindicacions que es poden salvar si, per una banda, es parteixen les llegums i, per l’altra, es pelen. L’hinduisme, una de les religions més antigues del planeta i molts membres de la qual són vegetarians, deuria identificar ben aviat aquestes adversitats perquè fins i tot va crear una paraula sànscrita per definir els llegums pelats, la paraula dal. L’avantatge de pelar-los és clara: en alguns casos fa innecessari el remull (no sempre), es redueix el temps de cocció i es millora la seva digestibilitat. Tot i això, es redueix el seu contingut en fibra, desavantatge que queda eclipsada pels beneficis anteriors.
El dal de llenties vermelles és un exemple d’aquesta saviesa sànscrita. El reflex de com una cultura ha sabut treure el màxim profit dels aliments que li donava la terra per poder nodrir-se en coherència amb la seva religió, els vegetals que tenia disponibles i el saber popular culinari. Un plat de llenties senzill i saborós, una font de proteïnes important, que no necessita ni remull ni gaire temps de cocció, permet gaudir d’una digestió tranquil·la i que, ben especiat, suposa una autèntica immersió en aquesta gastronomia mil·lenària.
Ingredients per a 4 persones
250 g de llenties vermelles
2 cebes mitjanes
1 bitxo verd petit
2 grans d’all
1 tros de gingebre de 2 cm
3 tomàquets de pera
200 ml de llet de coco
800 ml d’aigua mineral natural
2 c.c. d’espècies Dal Masala (es pot substituir per una barreja d’espècies en pols a base de: cúrcuma, coriandre, comí, clau, canyella, cardamom, gingebre, bitxo)
Sal
Oli d’oliva verge extra (o mantega o ghee/mantega clarificada)
1 c.s. de coriandre fresc picat
Preparació del dal de llenties vermelles amb llet de coco
- NOTA: les llenties vermelles, com que no tenen pell, no necessiten remull i tenen un temps de cocció molt més curt.
- Netejar, pelar i picar la ceba i el bitxo verd.
- Pelar l’all i el gingebre i picar-ho al morter fins obtenir una pasta.
- Escaldar i pelar els tomàquets, retirar les llavors i tallar-los a daus molt petits.
- En una cassola amb un bon raig d’oli d’oliva, sofregir la ceba i el bitxo picats a foc lent durant 10-15 minuts, fins enrossir lleugerament.
- Afegir la pasta d’all i gingebre i sofregir durant 1 minut a foc lent, remenant i vigilant que no es cremi.
- Incorporar les espècies i sofregir 1 minut més sense deixar de remenar.
- Afegir el tomàquet pelat, sense llavors i a daus petits i sofregir a foc lent durant 10 minuts.
- Incorporar l’aigua, la llet de coco i les llenties.
- Salar i coure tot junt 30 minuts a foc lent.
- Mentre coem les llenties, podem preparar una mica d’arròs basmati per acompanyar el dal de llenties vermelles.
- Servir el dal de llenties vermelles amb llet de coco en un bol i amb una mica de coriandre fresc picat per damunt. Acompanyar-lo d’arròs basmati servit en un altre bol i, idealment, amb un pa naan calent.
Si t’ha agradat la recepta del dal de llenties vermelles amb llet de coco
potser t’agradarà també la recepta del brou de verdures. Anima’t a provar-la! 😉
