Calamarsons amb ceba
S’ha de reconèixer que a la cuina hi ha coses que fan certa mandra. I no em refereixo a fregar els plats per exemple, activitat que pot servir, fins i tot, com a pràctica meditativa, o mindfulness com dirien alguns coach emocionals tan de moda avui en dia. Consell que, a canvi d’un mòdic preu, reparteixen a tort i a dret entre els seus clients per fer-los tornar al camí de la serenor, retrobar-se amb un mateix i gaudir en plenitud de les pràctiques més mundanes.
Fregar els plats, de forma conscient, en silenci i sense pensar en res més que fregar-los bé, pot ser tan reparador, inspirador i terapèutic com meditar o caminar pel bosc i contemplar la natura en tota la seva esplendor i grandesa. Unes pràctiques, les de la meditació i l’atenció plena, que tan bé ha sabut desenvolupar la tradició zen, variant del budisme originària del Japó. Des de cuidar un jardí, un bonsai, l’art floral, servir el te, practicar la cal·ligrafia, pintar, escriure poesia o, fins i tot, les arts marcials, el zen ens ensenya que podem aprofitar qualsevol activitat quotidiana per practicar l’atenció plena i gaudir de petits moments de meditació en el nostre dia a dia.
Feta aquest aclariment, fregar els plats no em fa mandra i, he de reconèixer, m’aporta un cert plaer i un moment d’introspecció. El que em fa realment mandra és, pel cas que ens pertoca, netejar els calamarsons, especialment quan són petits i la inversió en temps que cadascun d’ells requereix, comparada amb el gaudi posterior, em sembla injustificablement desproporcionada. Els calamarsons no en tenen la culpa, certament. Podríem optar per deixar-los tal com han vingut al món, però correm el risc de convertir un plat deliciós en una lluita constant per anar traient plomes minúscules de la boca mentre rosseguem restes de sorra o ves a saber què. Netejar-los és, doncs, una bona opció. Feixuga però gratificant en el fons. Una alternativa és comprar-los més grans i evitar, així, haver-ne de netejar tants. O, qui sap, també podem aprofundir en la pràctica de l’atenció plena de la tradició zen i provar d’aplicar-la a aquesta tasca fins convertir-la en una activitat meditativa ben original.
Ingredients per a 2 persones
300 g de calamarsons petits (chipirones) 1 ceba gran en juliana 1 fulla de llorer 1 copa de vi blanc sec Sal Pebre blanc Oli d’oliva verge extra
Preparació dels calamarsons amb ceba
- En una paella, posar un bon raig d’oli i sofregir lentament la ceba tallada en juliana amb el llorer. S’ha de coure a foc lent durant molta estona, un mínim de 30 minuts, vigilant en tot moment que es vagi fent i no es cremi. Si veiem que està agafant massa color, afegir un xic d’aigua.
- Mentre es va fent la ceba, netejar els calamarsons: separar el cap del cos, netejar el cos per dins, retirar la ploma, treure els ulls i la boca del cap i esbandir amb aigua. Assecar bé els calamarsons nets amb paper absorbent.
- Posar els calamarsons en una paella, sense oli, tapar-la i coure’ls a foc molt lent durant 5 minuts. Opcionalment, es poden primer enfarinar i fregir amb un xic d’oli, com es fa en la recepta pràcticament idèntica dels calamarsons a la sitgetana. Reservar.
- Quan la ceba estigui ben sofregida, incorporar el vi blanc i deixar-lo reduir un parell de minuts.
- Afegir els calamarsons i una mica de l’aigua que hagin deixat anar, salpebrar al gust, tapar la paella i acabar de coure-ho tot junt durant uns 5-8 minuts.
- Servir els calamarsons amb ceba immediatament, ben calents, acompanyats de la ceba i la salsa