Banana bread sense gluten

La presència de receptes estatunidenques en el nostra dia a dia no destaca per la seva abundància. Tampoc podríem afirmar que el banana bread estigui al nivell ja del nostrat pa de pessic, la crema catalana o de Sant Josep o els flams d’ou. No obstant, d’uns anys ençà, i en això hi deuen tenir alguna cosa a veure les xarxes socials i la passió culinària desfermada durant la pandèmia de la Covid-19, el banana bread ha anat guanyant en popularitat. Tanta potser que ni hem gosat substituir el seu nom per un de tan poc glamurós – i comercial – com pa de plàtan.

El banana bread, juntament amb el carrot cake – aquí sí se sol llegir pastís de pastanaga – han causat furor per aquestes contrades, fins fer-se un forat en les prestatgeries de tantes i tantes cafeteries i pastisseries locals, entre els croissants de mantega i les magdalenes, desitjosos d’atraure l’atenció dels foodies, els millennials i els hipsters caçadors de tendències.

Als Estats Units porten uns anys elaborant el banana bread. De fet, podríem dir que pràcticament d’aquí poc es podrà celebrar el seu centenari. La presència de plàtans a Nord Amèrica era molt limitada abans de la dècada del 1930. No fou fins que es començà a desenvolupar la tecnologia del fred i es van poder transportar i emmagatzemar els plàtans que s’estengué el consum d’aquesta fruita.

Gràcies a un major consum, aparegueren les primeres receptes, inicialment utilitzant el plàtan com a ingredient de decoració. Alhora, en aquells moments també aparegueren al mercat les primeres marques de pols gasificant, o baking powder en anglès, més conegut com a llevat químic. Probablement la necessitat, agreujada després del crack de 29, feu la resta, aguditzant la imaginació i buscant les maneres per aprofitar fruites sobre madurades. El banana bread va sorgir en aquell moment, fruit d’aquelles circumstàncies i, des de llavors, la seva popularitat ha anat en augment, primer als Estats Units i, després, a banda i banda de l’oceà Atlàntic i Pacífic. Tan popular és que, fins i tot, els estatunidencs li han dedicat un dia, el 23 de febrer, el National Banana Bread Day.

Ingredients per a 8 persones

125 g de farina d’arròs
125 g de farina de fajol
4 plàtans molt madurs + 1 plàtan madur per decorar
80 g de sucre
125 g d’oli d’oliva verge extra (o mantega)
8 g de llevat químic
2 ous
1 c.c. de canyella (també es pot posar nou moscada i cardamom)
1 polsim de sal
Opcional: 125 g de gotes de xocolata
c.c.: cullerada de cafè

Preparació del banana bread sense gluten

1. Pre-escalfar el forn a 180 ºC amb escalfor a dalt i a baix. Folrar amb paper de forn o engreixar (primer amb mantega i després enfarinat) un motlle rectangular de 11 x 25 x 7 cm.
2. Per una banda, en un bol mesclar els ingredients secs: la farina de fajol, la farina d’arròs, el llevat, les espècies i la sal.
3. En un altre bol, batre els ous amb el sucre fins que estigui ben integrat.
4. Quan estigui ben integrat, afegir l’oli (o la mantega a punt de pomada) i mesclar fins que quedi ben incorporat.
5. En un altre bol, aixafar els plàtans fins obtenir una pasta homogènia. Afegir el puré de plàtan a la barreja anterior i mesclar bé fins que quedi tot ben integrat.
6. Afegir els ingredients secs a la barreja anterior en tres tandes, mesclant-ho tot bé amb una espàtula.
7. Opcionalment, si s’hi volen afegir, incorporar les gotes de xocolata i mesclar perquè quedin ben repartides.
8. Omplir el motlle folrat amb la barreja anterior.
9. Tallar un plàtan per la meitat i posar les dues meitats al damunt de la massa. Pressionar-les amb els dits perquè quedin una mica enfonsades.
10. Enfornar el banana bread sense gluten uns 50-60 minuts a 180 ºC. Per saber si està prou cuit, punxar-lo amb un escuradents i si surt net i sec ja podem apagar el forn.
11. Apagar el forn, deixar refredar el banana bread sense gluten dins del motllo i desemmotllar quan ja estigui fred.

Si t’ha agradat la recepta del banana bread sense gluten

potser t’agradarà també la recepta del pastís de formatge cremós. Anima’t a provar-la! 😉