Cua de toro estofada

Si hi ha un carn que m’agrada especialment per la seva melositat, tendresa i sabor, aquesta és la cua de toro estofada o, en el seu defecte, bou o vedella. Ben cuinada, durant molta estona i acompanyada de vi, brou de carn i verdures, adquireix un estatus gastronòmic que moltes carns envejarien i mai seran capaces d’assolir. L’estofat, a foc lent i amb la cassola ben tapada, ajuda a disoldre el colagen de la carn i evita que s’escapin els sucs de la cocció concentrant i barrejant, així, en la salsa resultant tots els sabors i aromes dels elements que haguem introduït dins la cassola.

Trobar cua de toro avui en dia no resulta fàcil, més si ens trobem fora de les zones típiques on es consumeix aquest tipus de carn. Així doncs, si no tenim la sort de trobar-ne, sempre es pot optar per utilitzar cua de bou o, si tampoc en trobem, cua de vedella. Totes tres són carn respectables i ens permetran aconseguir un resultat semblant en textura, melositat i tendresa, si bé la cua de toro exceleix pel seu sabor intens i marcat.

Si hom s’aventura a cuinar la cua de toro estofada, encara que sigui bou o vedella, és molt recomanable cuinar-ne de més i aprofitar la carn sobrera per fer d’altres elaboracions. Destaquen especialment l’arròs melós amb cua de toro o les croquetes de cua de toro, dos plats que no deixen indiferent a ningú i que suavitzen la intensitat d’aquesta carn amb l’arròs, en el primer cas, o la beixamel, en el segon.

Ingredients per a 4 persones

1,5 kg de cua de toro, bou o vedella
½ litre de vi negre bo
250 cl de brou de carn
Farina
Oli d’oliva verge extra

VERDURES
1 ceba gran
1 porro
1 pebrot verd
1 pebrot vermell
2 pastanagues grans
1 cabeça d’alls sencera

HERBES, ESPÈCIES I CONDIMENTS
1 farcell d’herbes (o 2 fulles de llorer, 1 branca de romaní i 1 branca de farigola)
1 c.c. de pebre negre en gra
1 c.c. de pebre vermell dolç
Sal

c.c.: cullerada de cafè

Preparació de la cua de toro estofada (o bou o vedella)

1. Salpebrar els trossos de cua de toro (bou o vedella), enfarinar-los lleugerament i daurar-los en una cassola gran amb oli d’oliva. Quan estiguin rossos, retirar i reservar.
2. Netejar, pelar i trossejar les verdures. La ceba, el pebrot i el porro, en juliana. La pastanaga, a rodanxes.
3. A la mateixa cassola on hem daurat els trossos de cua de toro (bou o vedella), afegir una mica més d’oli i sofregir la ceba i el pebrot a foc lent amb la cassola mig tapada.
4. Passats 10 minuts, afegir el porro i la pastanaga.
5. Passats 10 minuts, incorporar la cabeça d’alls, les herbes aromàtiques, els grans de pebre negre, el pebre vermell i un polsim de sal i sofregir 10 minuts més amb la cassola mig tapada.
6. Afegir de nou a la cassola els trossos de cua de toro (bou o vedella), el vi negre i el brou de carn.
7. Coure a foc lent amb la cassola tapada durant 3 hores. Passat aquest temps, la carn hauria de quedar tan tendre que fos molt fàcil separar-la de l’os. Si no fos així, deixar-la més temps.
8. Quan la cua de toro (bou o vedella) estigui prou tendre, apagar el foc. Apartar els trossos de carn i passar la salsa pel colador xinès, procurant extreure el màxim de suc que puguem de les verdures. El resultat ha de ser una salsa espessa i brillant. Si veiem que queda massa líquida es pot reduir més en un cassó. Provar la salsa i rectificar-la de sal si fos de menester.
9. Posar de nou els trossos de cua de toro (bou o vedella) a la cassola, afegir la salsa colada i acabar de coure tot plegat 5 minuts.
10. La cua de toro estofada és millor cuinar-la d’un dia per l’altra. D’aquesta manera s’assentaran molt millor els sabors, la carn re-absorbirà part dels sucs de la cocció i quedarà més gustosa.

Si t’ha agradat la recepta de la cua de toro estofada

potser t’agradarà també la recepta del fricandó amb bolets. Anima’t a provar-la! 😉