Parmentier de patata cremós amb pop

Quan parlem d’un parmentier sovint ens ve al cap un puré de patata. I no anem errats, encara que apareix, de sobte, una certa sensació dubitativa vers aquest mot que ens fa titubejar sobre la primera imatge mental que hem tingut. Probablement el fet de tractar-se d’una paraula forana contribueix a fer encara més gran l’ombra del dubte. Els historiadors, sobretot aquells especialitzats en la història francòfila, encara que tinguin pocs coneixements gastronòmics, de seguida associaran el mot parmentier amb un dels tubercles més consumits arreu del món: la patata. Es tracta ni més ni menys del cognom d’un cèlebre científic francès, Antoine-Augustin Parmentier, qui a la segona meitat del segle XVIII aconseguí, a través dels seus estudis, que el Rei de França abolís les lleis que prohibien el cultiu de la patata.
Per inversemblant que sembli avui en dia, a gran part d’Europa i fins el segle XVIII, es considerava la patata un tubercle no comestible. Gràcies a Parmentier, gran defensor del seu consum i conreu com una de les vies per millorar l’alimentació humana, aquesta situació canvià. En honor seu, des d’aleshores alguns cuiners francesos de renom començaren a anomenar les preparacions elaborades amb patata, principalment bullida, parmentier.
Així doncs, parlar d’un parmentier pot englobar tant un puré de patata, un cremós de patata com qualsevol preparació on la patata cuita i aixafada jugui un paper essencial. Com per exemple la recepta que teniu a continuació: un parmentier de patata de textura cremosa acompanyat de pop, oli d’oliva verge extra i ben condimentat amb pebre vermell dolç i picant. Una recepta inspirada en el tradicional pop a la gallega que aviat ha guanyat tants adeptes com la seva versió original, motiu pel qual s’ofereix ja a forces restaurants i s’està incorporant poc a poc al receptari popular.
Ingredients per a 2 persones
400 g de patates farinoses petites, unes 4 (per exemple de les varietats kennebec, monalisa o bufet)
40 g de mantega
120 ml de llet sencera
2 potes de pop ja bullides
Oli d’oliva verge extra
Sal
Sal en escames
Pebre vermell dolç i picant
Preparació del parmentier de patata cremós amb pop
- Netejar bé les patates sota l’aixeta per treure’ls la resta de sorra que puguin tenir.
- Posar les patates amb pell en aigua freda que les cobreixi bé i sal i bullir-les fins que estiguin toves, uns 20 minuts. Comprovar-ho punxant-les amb un escuradents o ganivet. És important coure-les amb pell perquè absorbeixin la menor quantitat d’aigua possible i conservin quant més midó al seu interior millor.
- Posar a escalfar la llet a foc molt lent.
- Quan les patates estiguin cuites, escórrer-les, pelar-les encara calentes i passar-les pel passapurés.
- Incorporar la mantega tallada a trossets i salar lleugerament. Remenar perquè es vagi desfent la mantega amb l’escalfor de les patates.
- Afegir la llet calenta i remenar perquè el midó de la patata vagi absorbint la llet poc a poc.
- Coure 2-3 minuts més a foc lent fins que es desfaci del tot la mantega i el midó de la patata hagi absorbit completament la llet. Remenar constantment.
- Triturar amb la batedora elèctrica.
- Escalfar el pop bullit, al bany maria o fins i tot a la graella si es vol donar un toc diferent. Tallar-lo a rodanxes no gaire gruixudes.
- En un plat fons, disposar el parmentier de patata cremós al fons del plat, afegir-hi a sobre els talls de pop calents, amanir amb sal en escames, pebre vermell dolç i picant i un raig generós i abundant d’oli d’oliva verge extra.
Si t’ha agradat la recepta del parmentier de patata cremós amb pop
potser t’agradarà també la recepta del pop a la gallega. Anima’t a provar-la! 😉
1 gener, 2022 @ 11:01
Bona recepta però al final s’ha de tirar primer la sal i els pebres i després l’oli, per aquest ordre…
2 gener, 2022 @ 20:52
Gràcies pel comentari Ramonet! Ho he provat de les dues maneres i no he trobat una diferència substancial, encara que molts cops ho faig com dius. Així que ho retoco a la recepta. 🙂