Crema de cacauet

El gust i l’olfacte tenen l’habilitat especial de transportar-nos en un tres i no res al passat. És curiós com el nostre cervell emmagatzema certs records gustatius i olfactius com si fossin pedres gegantines que ni el mateix Cronos seria capaç de moure. Allà queden, fixats a un moment concret de la nostra vida, indissociables de la nostra vivència i vinculats a una experiència viscuda que, a voltes, només aquell gust o olor poden fer reviure. És així com, de cop i volta, quan menys ens ho esperem, un mos o una flaire ens colpeix bruscament fent aflorar, a partir d’un gust o una olor molt particular, tot una sèrie de records que ni nosaltres mateixos sabíem que teníem. O potser sí, com aquells sabors o olors de quan érem petits, els quals, en sentir-los de nou, ens fan canviar la cara i, per un moment, desconnectem del present per reviure dins nostre un passatge de la nostra infantesa.

La crema de cacauet em produeix aquest efecte. Cada cop que en menjo, recordo estius pretèrits en països de parla anglesa on en menjava sovint, ja fos per esmorzar, dinar o berenar. Era un producte de consum poc habitual a casa nostra i sempre l’associava amb aquelles estades a l’estranger. El temps anà passant i aquelles estades es van acabar, fet que condemnà a l’oblit el record del gust i untuositat particulars que em produïa la crema de cacauet.

Durant molts anys el record romangué endormiscat fins que, un bon dia, vaig decidir fer crema de cacauet casolana. El motiu era estrictament gastronòmic: disposar d’una crema més pels esmorzars o berenars de cada dia, com la crema d’avellanes i garrofa o la crema d’avellanes i cacau que ja venia elaborant. Però fou inevitable. La primera mossegada a la torrada untada amb la crema de cacauet casolana activà els meus circuits neuronals amb una celeritat inusitada fins rescatar aquelles sensacions que tenia quan, a l’altra banda del món, em delectava menjant torrades de pa de motlle amb peanut butter and jam mentre procurava aprendre alguna cosa d’aquella llengua i la seva gent.

Ingredients

200 g de cacauets torrats sense salar
Opcional: 15 g d’oli vegetal (d’oliva verge extra o de coco)
Opcional: 10 g sucre de canya o mel
Opcional: 1 polsim de sal
Opcional: una espècia al gust, com canyella

Preparació de la crema de cacauet casolana

1. Triturar els cacauets amb la picadora fins obtenir una pasta. A mesura que anem triturant els cacauets ja veureu com aquests deixen anar el seu greix i es va formant una pasta untuosa.
2. La crema de cacauet podria acabar aquí però tenim l’opció d’afegir-li algun ingredient més per fer que tingui una textura més untosa (afegint algun oli vegetal), un gust més dolç (afegint sucre o mel), potenciant el gust (afegint sal) o aromatitzant-la (amb canyella o una altra espècia).
3. Si volem fer-ho, afegir la resta d’ingredients que vulguem com el sucre o mel, l’oli vegetal, un polsim de sal i, opcionalment si volem aromatitzar la crema de cacauet casolana, un xic de l’espècia desitjada. Tornar a triturar fins obtenir una pasta ben homogènia.
4. Guardar la crema de cacauet casolana en un pot de vidre. Es conserva bé a la nevera entre una i dues setmanes.

Si t’ha agradat la recepta de la crema de cacauet casolana

potser t’agradarà també la recepta de la crema d’avellanes i cacau. Anima’t a provar-la! 😉