Crema de moniato
Amb la tardor arriben les castanyes, els bolets i, entre d’altres coses més, els moniatos, un tubercle originari d’Amèrica Llatina que, afortunadament, va arribar a nosaltres d’ençà el segle XVI. Ben adaptat al nostre territori, encara que el moniato creix millor en climes tropicals, aquest tubercle de gust dolcenc és idoni per fer-lo a la brasa, acompanyar carns, fregir-lo com les patates fregides, fer-ne xips i per fer la crema de moniato que aquí presentem. La recepta té com a base un sofregit de porro i mantega, en el qual s’han de saltar els daus de moniato uns minuts, coure’ls amb brou per estovar-los i aromatitzar-los finalment amb espècies com canyella i nou moscada. Això si; perquè us quedi una crema ben fina amb una textura de seda al paladar us recomano que la passeu per un colador fi. Ja veureu com el resultat serà molt millor i aconseguireu una textura increïble per a la crema de moniato.
Ingredients per a 4 persones
750 g de moniato
2 porros en juliana
750 ml brou de pollastre (o aigua)
Canyella en pols
Opcional: nou moscada
Sal
40 g de mantega
40 g de pinyons
Preparació de la crema de moniato
- En una cassola, posar la mantega i sofregir el porro fins que comenci a prendre color.
- Incorporar el moniato pelat i tallat a daus i sofregir 10 minuts més.
- Afegir el brou de pollastre (o aigua), salpebrar i bullir durant uns 20 minuts, fins que el moniato estigui tou (ho podeu comprovar amb un escuradents). La quantitat de brou (o aigua) és relativa en funció de com ens agradi d’espessa la crema.
- Mentrestant, torrar els pinyons en una paella sense oli. Reservar.
- Apagar el foc de la crema i triturar-la amb la batedora elèctrica.
- Afegir la canyella en pols (i/o nou moscada) i un xic de sal. Mesclar bé.
- Si volem que quedi la crema més fina, passar per un colador fi.
- Servir la crema de moniato acompanyada dels pinyons torrats.
Si t’ha agradat la recepta de la crema de moniato
potser t’agradarà també la recepta del puré de moniato. Anima’t a provar-la! 😉
