Arepas – Massa

Parlar de les arepas fa respecte. Associades, sobretot, amb la cultura gastronòmica de Colòmbia i Veneçuela, aquesta mena de pans no fermentats fets a base d’aigua i blat de moro sec i molt o farina de blat de moro pre-cuita formen part de la seva tradició alimentària des de l’època precolombina. El panís o blat de moro era i continua sent el pilar fonamental sobre el que es va construir la dieta alimentària d’aquells països. Procedent de Mesoamèrica, la seva domesticació fa uns 12.000 anys va permetre el creixement de grans cultures com la maia, l’olmeca o l’asteca, cultures que van contribuir a l’expansió del cultiu d’aquest cereal arreu del continent.

No és d’estranyar, doncs, igual que vam fer nosaltres més o menys en la mateixa època amb el blat, la civada i l’espelta a l’Orient Mitjà, algú provés de moldre els grans d’aquell cereal, ho barregés amb aigua i ho cogués per menjar-s’ho. L’arepa representa pels colombians i veneçolans el que per a nosaltres representa el pa: l’aliment que ha sostingut i ha fet possible la nostra civilització.

La versatilitat de les arepas és extraordinària. De gust suau i lleugerament dolcenc i de color més blanquinós o groguenc en funció del tipus de blat de moro, un cop cuites es poden obrir fàcilment per la meitat i farcir d’allò que més ens agradi. O bé es poden deixar sense obrir i posar-hi al damunt el que vulguem o, senzillament, fer-les servir per acompanyar altres plats, tal com fem amb el pa. A Veneçuela, per exemple, els farcits més populars són la reina pepiada, a base de pollastre, alvocat, ceba, tomàquet, maionesa; la pelúa, a base de carn emmetxada i formatge; el pabellón, amb carn de vedella esmicolada, fesols, plàtan i formatge; i el dominó, amb formatge blanc i fesols negres. A Colòmbia acompanyen les arepas de carn esmicolada, formatge, ou ferrat,…

Les arepas ho admeten pràcticament tot, tal com fem amb el pa. Dos dels tres aliments cabdals per a la història de la humanitat, juntament amb l’arròs. Les arepas, omnipresents en la vida de tantes persones per esmorzar, dinar i sopar, realment, fan honor al significat de la paraula castellana maíz, procedent de la veu taína mahis, que vol dir, literalment, “el que sosté la vida”.

Ingredients per a 8 arepas (4 persones)

300 g farina de blat de moro pre-cuita blanca
525 ml d’aigua mineral natural tíbia
1 polsim de sal

Preparació de la massa de les arepas

1. Posar l’aigua tèbia en un bol gran.
2. Afegir la sal i dissoldre-la bé.
3. Incorporar poc a poc la farina de blat de moro pre-cuita mentre l’anem barrejant amb la mà. Vigilar que no es facin grumolls. Anar afegint farina de blat de moro i amassar fins obtenir una massa tova però que ja no s’enganxi als dits. Assegurar-se que no quedin grumolls. Si veiem que la massa no està prou humida, afegir més aigua o, si veiem que se’ns enganxa als dits, afegir una mica més de farina.
4. Deixar reposar la massa 10 minuts tapada amb un drap.
5. Passat el temps de repòs, fer boles d’uns 100 grams (o més grans o més petites segons ens agradi) i aplanar-les amb les mans fins obtenir discos d’uns 10 cm de diàmetre aproximadament.
6. Per coure les arepas, posar a escalfar una planxa (millor si és de ferro colat) al foc amb una mica d’oli o mantega. Quan estigui calenta, baixar el foc a la meitat i cuinar les arepas 8-10 minuts per cada costat. La superfície ha de quedar cruixent. Per saber si estan cuites, només cal picar-les amb el dit i comprovar que facin soroll a buit.
7. A mesura que anem retirant les arepas, les podem guardar embolicades amb un drap per mantenir l’escalfor o dins del forn encès a temperatura baixa per tal de mantenir-les calentes.
8. Servir les arepas calentes i farcir-les al gust.

Si t’ha agradat la recepta de la massa de les arepas

potser t’agradarà també la recepta del Pad Thai. Anima’t a provar-la! 😉