Arepa reina pepiada

La reina pepiada és, sens dubte, un dels farcits de les arepas més popular de Veneçuela. I la seva història, com a mínim la versió que ens ha arribat, està a l’alçada del reconeixement que ha assolit. La seva autoria s’associa amb Heriberto Álvarez, qui l’ha explicada a tort i a dret i ens l’ha feta arribar tal com la coneixem. Una versió, de fet l’única, que tot i no poder-se contrastar, tampoc es pot contradir, així que ha acabat sent popularment acceptada. Encara que arreu es presenta Heriberto com l’origen de la reina pepiada, ell en explicar la història no se n’amaga i reconeix que també hi tingueren molt a veure la seva mare, la María de Los Santos Álvarez, i els seus sis germans. La primera perquè fou la cuinera que preparava els farcits de les arepas i els seus fills perquè tingueren l’ocurrència de batejar-la com la reina pepiada.

María de Los Santos, el seu marit i els seus fills vivien al poble de Trujillo, al nord-oest de Veneçuela. En morir el marit a la dècada dels 40 del segle passat, la família sencera es traslladà a la capital, Caracas, on obriren un local de venda d’empanades. Aviat es feren populars, fet que els permeté obrir un segon local el 1949, on decidiren vendre-hi tostadas, el nom que es donava a l’arepa farcida al seu poble natal. Les coses els anaven prou bé i el 1955 aixecaren les persianes d’un nou local, Los Hermanos Álvarez, al centre de Caracas, lloc molt concorregut freqüentat per personalitats de l’època.

Aquell mateix any, per celebrar que la veneçolana Susana Duijm havia estat nomenada Miss Món, certament que per cert a Veneçuela es prenen molt seriosament, van vestir de reina a una de les nebodes de dotze anys i la van seure en una mena d’altar dins de l’establiment. Una estampa així no podia passar desapercebuda i, casualment, captà l’atenció d’un home que hi passà per davant. Estranyat i encuriosit en veure-ho, entrà al local per preguntar què els havia portat a engalanar una nena petita d’aquella manera. La sorpresa vingué per part dels germans Àlvarez quan l’home s’identificà com el pare de Susana Duijm i els prometé portar un dia la seva filla perquè coneguessin la recent proclamada Miss Món, l’orgull del país.

Al cap de pocs dies, es presentaren a l’establiment Susana Duijm i el seu pare. Li serviren una tostada especial, una arepa farcida, que havia preparat María de Los Santos per homenatjar-la. Com no podia ser d’una altra manera, l’anomenaren la reina. I no qualsevol, sinó la pepiada, que era com es referien a les dones amb corbes sensuals a Veneçuela en aquell temps. Reina pepiada fou, doncs, el nom que quedà per referir-se a aquell farcit que la família Àlvarez oferí a Susana Duijm i que, a partir d’aleshores, serviren de forma continuada al seu establiment.

Un farcit per les arepas a base de pollastre i alvocat que en els seus orígens incloïa també pèsols. No obstant, amb el temps i en guanyar popularitat, la recepta original ha acabat transformant-se en la recepta actual, la qual inclou maionesa i, en molts casos i en funció del gust del cuiner o cuinera, ceba, all, suc de llimona i coriandre.

Ingredients per a 4 arepas

4 arepas
1 pit de pollastre, uns 250 g
1 alvocat
½ ceba vermella mitjana
1 gra d’all
2 c.s. de maionesa
1 c.s. de suc de llimona
Sal
Pebre negre
Opcional: 1 c.s. de coriandre fresc o julivert picat
c.s.: cullerada sopera

Preparació de l’arepa reina pepiada

1. Bullir el pit de pollastre en aigua sense sal 12 minuts. No ha de quedar del tot fet perquè sinó quedaria massa sec. Un cop cuit, deixar refredar, esmicolar i reservar.
2. Pelar i picar la ceba i l’all.
3. Pelar l’alvocat i tallar-lo a daus petits.
4. Posar el pollastre, l’alvocat, la ceba, l’all i el coriandre o julivert fresc picat (opcional) en un bol i mesclar.
5. Incorporar la maionesa, el suc de llimona, salpebrar al gust i barrejar.
6. Obrir les arepas, farcir-les amb un parell de cullerades de reina pepiada i servir. Opcionalment, es poden decorar amb unes fulles de coriandre fresc i uns daus d’alvocat.

Si t’ha agradat la recepta de l’arepa reina pepiada

potser t’agradarà també la recepta dels yakisoba. Anima’t a provar-la! 😉