Tiramisú casolà
El tiramisú casolà és una d’aquelles preparacions que permet reflexionar i entendre perquè la cuina italiana s’ha fet tan popular arreu i com Itàlia n’ha sabut treure profit. En primer lloc, són unes postres delicioses. La textura cremosa, humida i densa de la crema de mascarpone casa a la perfecció amb l’esponjositat i resistència que ofereixen els Savoiardi remullats amb cafè. La dolçor de la crema i l’amarg del cacau creen una simfonia de sabors perfecta a la boca, convertint aquestes postres en una autèntica perdició.
A més d’excel·lir en el camp gustatiu, el tiramisú casolà és fàcil i ràpid d’elaborar. Dues característiques que sovint busquem a la cuina quan volem anar per feina i quedar bé, però que, per un motiu o altre, alguns cuines no les tenen gaire en consideració. Tot plegat, tècnica i resultat, ha fet que aquestes postres hagin creuat fronteres tal com ho han fet tants i tants plats de la cuina italiana.
El fet més destacable potser, i del que més pit pot treure la cuina italiana, és haver associat el formatge mascarpone amb el tiramisú, o el tiramisú amb el mascarpone, fins haver-los pràcticament convertit en sinònims. Es podria dir que sense el mascarpone el tiramisú no seria tiramisú i això ha permès no només exportar arreu del món unes postres tan brillants com aquestes sinó també un formatge de la Llombardia que posa en valor la qualitat de la producció agroalimentària d’aquella zona del nord d’Itàlia.
Ingredients per a 8 persones
500 g de mascarpone
200 g de savoiardi (o melindros)
150 ml de cafè
Opcional: un rajolí de licor (amaretto, rom,…)
100 g de sucre
4 o 5 ous, en funció de si volem la crema més lleugera (5) o més densa (4)
Cacau amarg en pols
Preparació del tiramisú casolà
- Fer primer el cafè per tal que estigui fred quan l’haguem de menester.
- Separar els rovells dels ous de les clares i posar cada cosa en un bol diferent.
- Blanquejar els rovells dels ous amb el sucre: batre’ls amb una batedora de mà o elèctrica fins que el conjunt dobli el seu volum, adquireixi un to blanquinós i una textura lleugera i cremosa.
- Afegir el mascarpone i mesclar amb la batedora fins obtenir una crema homogènia.
- Muntar les clares a punt de neu amb un polsim de sal i afegir-les al damunt de la preparació anterior. Incorporar-les suaument amb una espàtula, de baix cap amunt, per tal de no perdre l’esponjositat de les clares. Ha de quedar una crema lleugera i esponjosa.
- Posar el cafè en un plat fons. Si volem fer servir algun licor, barrejar un rajolí amb el cafè. No posar-ne en excés perquè no predomini gaire.
- Passar ràpidament cada savoiardi pel cafè i anar-los dipositant al fons del recipient on volem presentar el tiramisú casolà. Convé fer aquest pas ràpid per evitar que els savoiardi s’impregnin massa de cafè, fet que faria que el tiramisú casolà tingués massa gust a cafè.
- Després del primer pis de savoiardi, repartir pel damunt crema de mascarpone de forma homogènia, fer un altre pis amb savoiardi passats per cafè i posar de nou crema de mascarpone al damunt. Si es desitja un tiramisú casolà amb més proporció de crema de mascarpone que savoiardi, fer només 1 pis de savoiardi. Normalment la proporció de savoiardi i crema de mascarpone és semblant perquè un no predomini més que l’altre, encara que hi ha qui prefereix notar més la crema que el savoiardi.
- Reservar a la nevera fins el moment de servir-lo.
- Quan vulguem servir el tiramisú casolà, treure’l de la nevera i empolsinar cacau amarg en pols per damunt de forma abundant amb l’ajuda d’un colador de malla fina.
Si t’ha agradat la recepta del tiramisú casolà
potser t’agradarà també la recepta de la melmelada de móres. Anima’t a provar-la! 😉
