Torrijas (torradetes de Santa Teresa)
Soc d’aquells que en veure determinades postres en una carta em costa renunciar-hi. És veure el seu nom, oblidar-me de la resta i pronunciar el seu nom a la persona de sala que m’atén amb la mateixa il·lusió que un nen es compra una llaminadura el divendres després d’estar esperant-la tota la setmana. Tal efecte me’l produeixen postres com el pastís de formatge cremós, la llet fregida o les torrijas, també conegudes a casa nostra com torradetes de Santa Teresa. Una elaboració tradicional característica de la cuina d’aprofitament que, afortunadament pels amants d’aquestes postres com jo, sembla que viu una segona joventut i cada cop és més present en les cartes de postres dels restaurants.
No és d’estranyar que les torrijas (o torradetes de Santa Teresa) hagin revifat, si més no en l’entorn de la restauració. La seva preparació és senzilla, permet aprofitar el pa sobrer i estem tan familiaritzats amb el gust de la llet ensucrada i infusionada amb canyella i llimona que és estrany trobar algú a quin no li agradin, amb l’excepció, és clar, d’aquells detractors dels gustos excessivament dolcencs. Postres com el flam, l’arròs amb llet o la crema catalana (o de Sant Josep) comparteixen la mateixa arrel, l’esmentada llet ensucrada i infusionada amb canyella i llimona, a vegades amb lleugeres variants en funció de la tradició local o familiar.
A partir d’aquesta base, a algú se li acudí mullar-hi pa dur. I, probablement després es van anar incorporant la resta d’elements de la preparació actual, a saber, arrebossar-ho amb ou batut, fregir-ho en oli ben calent i acabar-ho de decorar amb sucre i canyella. El resultat, una massa de textura cruixent per fora i tova per dins, amb un sabor deliciós i familiar que porta molts anys acompanyant-nos, tal com ens mostra la pro-recepta que esmenta el gastrònom romà Apici al seu De re coquinaria o les mencions que se’n fan en alguns escrits medievals francesos o castellans.
Ingredients per a 6 persones
12 talls gruixuts de pa del dia anterior, d’uns 2 cm
500 ml de llet sencera
100 g de sucre
½ branca de canyella
½ pela de llimona
2 ous
Oli d’oliva verge extra
Per l’acabat: sucre i canyella en pols
Preparació de les torrijas (torradetes de Santa Teresa)
- Nota: és important fer servir pa del dia anterior per tal que les torrijas (o torradetes de Santa Teresa) no es desfacin quan les mullem amb la llet. És millor tallar les llesques de pa el dia abans. Si no es vol notar tant la crosta, es pot tallar i deixar només la molla.
- En una cassó, escalfar la llet, el sucre, la branca de canyella i la pela de llimona. Quan arrenqui el bull, apagar el foc i deixar infusionar 15 minuts amb el cassó tapat. Després, retirar la canyella i la pela de llimona i deixar temperar la llet.
- Batre els ous en un plat fons.
- Escalfar mig dit d’oli d’oliva en una paella mitjana.
- Mullar els talls de pa amb la llet ensucrada, procurant que s’amarin bé per cada costat, però no excessivament per evitar que es trenquin en treure’ls o els manipulem després. Escórrer bé els talls de pa remullats (es poden anar dipositant al damunt d’una reixa, per exemple, després de remullar-los).
- Passar els talls de pa remullats per l’ou batut i fregir-los en l’oli ben calent fins enrossir, d’1 a 2 minuts per cada costat.
- Anar dipositant les torrijas (o torradetes de Santa Teresa) damunt de paper absorbent per treure l’excés d’oli. Deixar-les refredar un parell de minuts.
- Posar en un plat fons una mica de sucre i canyella en pols i barrejar. Quan s’hagin escorregut i temperat les torrijas (o torradetes de Santa Teresa), passar cada costat de les torrijas pel plat perquè quedin lleugerament impregnades de sucre i canyella. Servir immediatament.
Si t’ha agradat la recepta de les torrijas (torradetes de Santa Teresa)
potser t’agradarà també la recepta de la salsa de pinyons. Anima’t a provar-la! 😉
