Pasta fresca casolana

Fer pasta fresca a casa no és difícil però requereix temps i dedicació. El resultat final, tret de la pasta fresca farcida, on podeu innovar i deixar volar la imaginació, serà força similar al que pugueu trobar en les ja més habituals botigues de pasta fresca que s’estan estenent poc a poc pels Mercats Municipals, com a mínim de Barcelona, i per alguns barris determinats. Així, si bé probablement no aconseguireu excel·lir en el gust de la pròpia pasta, cosa ben difícil i que requereix força més experiència, sí podreu sentir-vos orgullosos d’haver elaborat la vostra pròpia pasta fresca casolana des del començament fins al final.

Els ingredients principals per fer pasta fresca casolana són la farina de força, anomenada també 00 (zero zero), la sèmola de blat dur o semolina (un tipus de blat diferent que es mòlt en menor mesura i, per tant, té més densitat que la farina normal), ou, sal i, opcionalment, oli d’oliva verge extra. La proporció de farina de força i sèmola de blat dur pot variar molt en funció de la recepta. És una d’aquelles coses que, com en tantes i tantes receptes de la cuina popular, cada cuiner o cuinera ha anat adaptant segons les seves preferències i els resultats aconseguits. A mi, particularment, m’agrada barrejar la farina de força i la sèmola de blat dur a parts iguals. I per cada 100 g de farina o sèmola, 1 ou, 2 grams de sal i 1 cullerada sopera d’oli d’oliva verge extra, un ingredient absent en moltes receptes italianes de la pasta fresca, més típic de les receptes de pasta fresca de la Toscana, i que m’agrada incloure perquè ajuda a treballar millor la massa.

El procés d’elaboració inicial és ben senzill i passa per amassar bé tots els ingredients. Un cop aconseguida una massa de pasta homogènia, llisa i brillant es deixa reposar un mínim de 30 minuts a la nevera perquè agafi consistència i, sobretot, embolicada amb paper film perquè no es ressequi. El pas següent ja requereix una mica més de tècnica i, probablement, els primers cops us costi una mica trobar-li el punt. Parlem del moment d’estirar la massa i passar d’una bola compacta a fines làmines flexibles que acabaran convertint-se en espaguetis, tallarines, canelons, ravioli o la pasta fresca que hagueu triat elaborar. A no ser que tingueu ascendència italiana i ho porteu als gens, no us recomano que estireu la massa amb un rodet. Probablement us quedarà massa gruixuda, poc flexible i poc amassada. En fi, una pena haver dedicat tants esforços per tan pobre resultat. Si voleu assegurar-vos el tret, millor feu servir una màquina per estirar la pasta, com la popular màquina Imperia o similar. D’aquesta manera aconseguireu passar, si seguiu al peu de la lletra la recepta de la pasta fresca casolana que teniu a continuació, d’una bola de pasta a fines làmines de pasta que us permetran elaborar la recepta que havíeu desitjat.

Ingredients per a 2 persones

100 g de farina de força (tipus 00 italiana)
100 g de sèmola de blat dur
2 ous
4 g de sal
Opcional: 2 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra
(és possible que es necessiti una mica d’aigua)

Com fer pasta fresca casolana

1. Posar la farina de força, la sèmola de blat dur (semolina) i la sal en un bol. Mesclar bé, fer un forat al mig com si fos un volcà i posar-hi els ous sencers i, si n’hi voleu posar, l’oli d’oliva.
2. Mesclar tots els ingredients amb una espàtula, introduint poc a poc la farina dels costats cap al centre.
3. Començar a amassar la barreja amb les mans a dins del bol i acabar-ho de fer a sobre del marbre o taula de treball. Si veiem que la massa necessita més humitat per acabar de compactar-se (a vegades la humitat dels ous i l’oli no és suficient), afegir una mica d’aigua mineral natural (posar-ne poca i, si cal, afegir-ne més després).
4. Quan la massa sigui ben homogènia, llisa i brillant, fer una bola, embolicar-la amb paper film i guardar-la a la nevera un mínim de 30 minuts.
5. Quan vulguem estirar i tallar la pasta, treure la massa de la nevera, tallar-ne un tros i guardar la resta a la nevera embolicada amb paper film per que no es ressequi.
6. Estirar la massa amb la màquina per fer pasta (tipus Imperia o similar). Per fer-ho, passar-la primer pel nivell més gruixut de tots, el nivell 1 en la màquina Imperia. Passar-la 1 cop, plegar-la en 2, donar-li un gir de 90º i tornar-la a passar pels rodets. Repetir-ho 6 cops com a mínim, plegant la massa de nou en 2 i girant-la a cada passada. Si veiem que està massa humida i que s’enganxa una mica als rodets, anar-la empolsant amb sèmola.
7. Després del nivell 1 (el més gruixut a la màquina Imperia), passar la massa 2 cops per cada nivell següent: 2, 3, 4,… fins arribar al nivell de gruix desitjat, empolsant-la amb sèmola lleugerament a cada passada si veiem que segueix estant humida (IMPORTANT: en aquests casos NO s’ha de plegar la massa). Si la làmina de pasta esdevé massa llarga, dividir-la en 2 i continuar. El nivell de gruix de la pasta dependrà del tipus de pasta que vulguem fer:
   • Pasta farcida (ravioli, tortellini, canelons…): nº 4
   • Tagliatelle, linguine, fettucine: nº 5
8. Un cop estirada la massa, deixar reposar les làmines de pasta fresca casolana a temperatura ambient de 5 a 10 minuts perquè perdin una mica d’humitat i estiguin més fermes a l’hora de tallar-les. No deixar-les reposar molta estona perquè aleshores s’assecaran massa i es trencaran quan les vulguem tallar o farcir.
9. Finalment, tallar les làmines de pasta en la mida desitjada amb l’accessori pertinent de la màquina per estirar pasta o fer-les servir per fer la pasta fresca farcida que vulguem.
10. Un cop tallada o elaborada la pasta fresca casolana, empolsar-la amb sèmola i deixar-la reposar uns minuts sense amuntegar perquè s’assequi una mica i no s’enganxi entre si després. En el cas dels espaguetis, tallarines, làmines de canelons o similars assecar-los en un estenedor de pasta empolsat amb sèmola. En el cas de la pasta farcida, deixar-la reposar en una safata i empolsar-la també amb sèmola.
11. Si voleu guardar la pasta fresca casolana a la nevera, sobretot, no tapar-la amb paper film perquè la humitat que deixi anar la pasta pugui sortir, no estovi la pasta i l’acabi enganxant entre si. Si l’heu de guardar, es pot guardar dins de bosses de paper ben empolsades amb sèmola.

Si t’ha agradat la recepta de la pasta fresca casolana

potser t’agradarà també la recepta dels ravioli de carbassa al forn i formatge de cabra. Anima’t a provar-la! 😉