Pizza margarita

És evident que la pizza margarita és la més popular de totes les pizzes napolitanes i la que no sol faltar en la carta de cap pizzeria. Això no vol pas dir que sigui la primigènia també, títol que ostenta la pizza marinara. Un nom, aquest darrer, que fa pensar en el mar. No ens equivoquem pas, però la seva relació amb el mar no és degut als ingredients que conté sinó al fet que era consumida sobretot per mariners, en terra ferma i en les embarcacions. La pizza marinara, la qual sembla que s’originà cap al 1734, consisteix en una base de farina, aigua, llevat i sal cuita al forn a la qual se li afegeix al damunt salsa de tomàquet, oli d’oliva, all i orenga. El fet que fos fàcil de preparar i amb ingredients que es conservaven bé feu que esdevingués una menja habitual en les embarcacions i d’aquí el seu nom.
La principal innovació de la pizza margarita respecte la marinara fou l’addició de formatge, concretament, de mozzarella. Calgueren uns anys perquè això passés, concretament sembla que aparegué entre el 1796 i 1810 i no el 1889, tal com queda recollit en el document de la Comissió Europea que regula l’especialitat tradicional garantida de la pizza napolitana. La pizza margarita, l’elaboració feta a partir d’una base de salsa de tomàquet, mozzarella i alfàbrega, ja existia, doncs, quan la reina d’Itàlia, Margarida de Saboya, visità Nàpols el juny de 1889. El fet que Raffaele Esposito de la pizzeria Brandi oferís a la reina aquesta pizza com a homenatge a la bandera italiana, per la coincidència dels tres colors, acabà de popularitzar aquesta preparació que ja existia. Tant que sovint es confon l’origen d’aquesta pizza amb la visita de la reina Margarida.
Ingredients per a una pizza individual
200-225 g de massa de pizza
80 g de salsa de tomàquet amb alfàbrega
100 g de mozzarella de búfala
Unes fulles d’alfàbrega
Preparació de la pizza margarita
- Tallar la mozzarella de búfala a tires o daus i deixar-les escórrer unes hores a la nevera (es pot fer d’un dia per l’altre). D’aquesta manera perdrà part de la seva aigua i no la deixarà anar quan coem la pizza.
- Pre-escalfar el forn a màxima potència amb calor a dalt i a baix durant 30 minuts. Si teniu una pedra de forn per coure pa o pizza, col·locar-la a la base i, en aquets cas, com que la pedra necessita més temps per escalfar-se, pre-escalfar el forn durant 45 minuts.
- Estirar la massa de pizza amb les mans: pressionar el centre amb els dits procurant portar l’aire del centre cap a les vores (d’aquesta manera quedaran vores amb aire, cruixents i saboroses), anar-la voltejant i estirant, a mesura que l’anem fent gran. Posar la massa estirada a sobre de paper de forn (no cal si es fa servir una pedra de forn).
- Escampar per sobre la salsa de tomàquet amb alfàbrega.
- Col·locar la pizza damunt la base del forn i enfornar durant 5-6 minuts.
- Treure la pizza del forn, retirar el paper de forn i repartir per sobre la mozzarella de búfala i les fulles d’alfàbrega (també es poden posar al final si volem donar-li un toc més fresc). Si volem que les vores quedin més enrossides, pintar-les d’oli d’oliva amb un pinzell.
- Col·locar la pizza a mitja alçada del forn i enfornar 5-7 minuts més, fins que veiem que la pizza estigui prou feta: el formatge s’ha d’haver fos i les vores s’han de veure lleugerament torrades.
- Apagar el forn, deixar reposar la pizza margarita un minut i servir.
Si t’ha agradat la recepta de la pizza margarita
potser t’agradarà també la recepta de la massa de pizza. Anima’t a provar-la! 😉