Allioli sense ou

Tan fàcil i tan difícil a la vegada. Sembla com si pel fet de portar tants pocs ingredients, la salsa allioli sense ou hagués de ser un joc de nens. Res més lluny de la realitat, doncs la dificultat d’aquesta salsa no radica en la combinació dels ingredients utilitzats sinó en la tècnica per elaborar-la. Sembla com si, un cop picat l’all al morter i en començar a afegir oli, l’all i l’oli haguessin de lligar-se immediatament. Només cal provar-ho per primer cop per adonar-se’n que no és tan fàcil com sembla i que es necessita força pràctica per dominar aquesta salsa feta de la manera tradicional, és a dir, sense l’ajut de la batedora elèctrica ni l’ou. Paciència, constància en anar movent la mà de morter, caut a l’hora d’anar afegint l’oli i vista per saber quan deixar-ne de posar. Saber fer allioli sense ou de la forma tradicional requereix pràctica. No us desanimeu. Un cop us comenci a sortir, estareu orgullosos dels esforços passats.
Ingredients
4 grans d’all
Oli d’oliva verge extra
1 polsim de sal
½ c.c. de suc de llimona
Preparació de l’allioli sense ou
- Pelar els grans d’all i retirar-los el cor.
- Posar-los en un morter amb una mica de sal i aixafar-los amb una mà de morter fins aconseguir una pasta.
- Afegir unes gotes de llimona i anar abocant oli d’oliva gota a gota mentre es donen voltes amb la mà de morter de manera constant. Aquesta operació s’ha de fer evitant arribar al fons del morter, només agafant l’oli dels laterals. Ha de quedar una salsa de tons mats. Si veiem que comença a brillar, vol dir que s’està a punt de negar.
Si t’ha agradat la recepta de l’allioli sense ou
potser t’agradarà també la recepta de l’allioli negat. Anima’t a provar-la! 😉
5 abril, 2016 @ 11:23
Jo en comptes de suc de llimona hi poso una mica de pa sec sucat amb vinagre, i sé d’altres persones que també ho fan així. Suposo que l’important és que s’hi afegeixi un àcid perquè pugui lligar.
15 abril, 2016 @ 00:20
Hola Jaume! Gràcies per compartir-ho. En el meu cas sempre faig servir una mica de suc de llimona, però suposo que el pa sucat amb vinagre deu fer el mateix efecte. L’àcid es fa servir principalment com a conservant i per evitar que es talli l’allioli, és a dir, aporta estabilitat a la salsa. 🙂
18 abril, 2020 @ 18:07
Disculpeu, però l’allioli és sempre sense ou. Quan té ou, és maionesa amb all. Jo el faig, matxucant molt bé l’all a l’inici, abans d’afegir-hi l’oli. Aquest factor no el salva de que és pugui anegar, però augmenta molt la possibilitat de que surti bé. Si us plau, mantenim les tradicions -les que valen la pena, i aquesta n’és una- i mantenim l’all-i-oli. Sense ous ni embafamentes.
19 abril, 2020 @ 10:37
Hola Jordi! I tant, l’allioli sempre sense ou. Amb ou, com bé dius, és una maionesa amb all. Encara que a vegades va bé remarcar-ho, perquè hi ha gent que no ho té tan clar. 🙂 Una abraçada!
21 abril, 2020 @ 10:16
És ben cert, l’allioli mai porta ou, jo havia ajudat al meu avi a fer-ne, aguantant-li el setrill i que caigués l’oli molt lentament, no al mig del morter sinó lliscant pel costat i, al passar la massa del morter s’incorpora, amb un no res, tenia el morter ple amb una bon allioli ben lligat.
21 abril, 2020 @ 11:47
Quins bons records Mª Antonia! Jo també ho faig així, fent que l’oli caigui pels costats i anar movent la mà de morter. Certament, si t’ajuda algú va molt bé… Una abraçada!
23 novembre, 2024 @ 12:58
No l’havia fet mai així, sempre el feia amb ou. Avui m’he decidit i m’ha quedat collonut. Gràcies.
25 novembre, 2024 @ 10:32
Moltes gràcies pel comentari Albert!! M’alegra molt saber que us van bé les receptes. 🙂