Guacamole

Guacamole. Si haguéssim esmentat aquesta paraula en una sobretaula animada entre amics i amigues vora els anys vuitanta del segle vint potser, en prou feines, un o dos haurien sabut de què parlàvem. Des d’aleshores fins ara, la globalització i, perquè no dir-ho també, l’èxit aclaparador entre les masses del guacamole envasat d’una cadena de supermercats que durant aquest temps ha aconseguit arrasar amb tot i més, han aconseguit popularitzar aquesta salsa tradicional mexicana fins uns nivells insospitats. Probablement, si preguntéssim avui en una sobretaula com aquella els ingredients de la samfaina catalana més d’un no sabria on ficar-se. Per pensar-hi.

La globalització i el transport incessant de persones i mercaderies arreu del món ens portà les bondats de la cuina mexicana i el seu preuat ahuacatl (alvocat). Els vam acollir amb els braços oberts. Prova d’això són la gran quantitat de restaurants mexicans que s’han obert a les principals ciutats del país. I ben fet que vam fer, doncs és una cuina amb molta història i tradició, rica en sabors i matisos. Però que preferim anar a un restaurant on ens ofereixin uns bons tacos, enchiladas y nachos a un restaurant d’esqueixada, pa amb tomàquet i fricandó ja és una altra història que es mereixeria una dissertació extensa i pausada del futur de la nostra cuina i gastronomia, la local. No obstant, aquesta no és la intenció d’aquestes línies.

El guacamole asteca ha arribat per quedar-se. No en tinc cap dubte. Fins i tot ja cultivem el nostre propi alvocat, així que el transport indecent que recorren alguns aliments ja no servirà d’excusa per deixar de consumir aquest fruit tan preuat. Podem fer ahuacamolli, el nom original del guacamole, sense remordiments de consciència. La recepta prehispànica originària de Mèxic feia servir només alvocat, tomàquet i xili. Després de l’arribada dels espanyols, se li començà a afegir ingredients com ceba, suc de llimona, sal i, a vegades, all. I sembla que la nostra animadversió al picant manllevà i relegà el xili només pels més atrevits. Per això a vegades sorprèn quan un guacamole pica, però alhora també hauria de servir per recordar-nos l’origen d’aquest mole que ha cultivat un èxit internacional aclaparador per mèrits propis.

Ingredients per a 2 persones

2 alvocats
1 tomàquet madur
½ ceba tendra
El suc de ½ llimona
1 c.p. coriandre fresc picat
Sal
Opcional: 1 xili jalapeño
c.p.: cullerada de postres

Preparació del guacamole

1. Escaldar el tomàquet, pelar-lo, retirar les llavors i tallar-lo a trossos petits.
2. Picar la ceba tendra.
3. Netejar, assecar i picar el coriandre fresc.
4. Pelar els alvocats, retirar-los el pinyol, posar-los un bol i aixafar-los amb una forquilla. També es pot fer en un morter i fer servir la mà de morter per aixafar els alvocats.
5. Salar, afegir el tomàquet, la ceba tendra, el suc de llimona i el coriandre fresc picat. Barrejar bé. Opcionalment, se li pot afegir 1 xili picat si volem que el guacamole piqui.
6. Servir el guacamole casolà sol o acompanyat de totopos.

Si t’ha agradat la recepta del guacamole

potser t’agradarà també la recepta del tzatziki grec. Anima’t a provar-la! 😉