Escalivada al forn
Si s’haguessin d’enumerar els principals plats de la gastronomia catalana tradicional, probablement l’escalivada sortiria en les primeres posicions. Aquesta preparació, feta eminentment a base de pebrot vermell, albergínia i ceba, encara que es poden trobar lleugeres variacions que afegeixen un o altre vegetal més, ha esdevingut amb el pas dels anys sinònim de la cuina catalana més tradicional. Aquest arrelament ens podria fer pensar en una mena d’immutabilitat ancestral, com si aquest plat ens hagués acompanyat des dels nostres orígens més remots. Però només cal mirar els seus ingredients per veure que l’escalivada com a tal, com a mínim aquella que conté pebrot vermell, només es va poder començar a elaborar a partir de l’arribada d’aquesta solanàcia a casa nostra, a saber, a partir del segle XVI.
Així doncs, l’escalivada no és tan ancestral com sembla, com tantes altres coses que ens envolten i que són molt més recents del que ens pensem. Fet que tampoc li treu mèrit ni la mou del merescut podi gastronòmic. La fama que té se l’ha guanyada a pols per ser una recepta molt fàcil d’elaborar, econòmica, versàtil i, per sobre de tot, deliciosa. A la brasa no té rival, i al forn de casa queda prou digne. I si li sumem el fet que es conserva bé forces dies a la nevera, ben amanida amb oli d’oliva verge extra i els sucs resultants de la cocció, podem acabar de comprendre perquè és tan apreciada.
Ingredients per a 4 persones
3 pebrots vermells mitjans
2 albergínies mitjanes
2 cebes mitjanes
Sal
Pebre negre
Oli d’oliva verge extra
Opcional: anxoves i llesques de pa torrat
Preparació de l’escalivada al forn
- Pre-escalfar el forn a 200 ºC.
- Netejar els pebrots i les albergínies.
- Pelar les cebes.
- Posar els pebrots sencers, les albergínies senceres i les cebes senceres i pelades en una safata de forn. Pintar-ho tot lleugerament amb oli d’oliva.
- Enfornar durant 1 hora. Donar la volta a les verdures a mitja cocció. Cal tenir en compte que si les cebes són gaire grans, és possible que requereixin més temps de cocció.
- Passada l’hora, si veiem que les verdures estan prou cuites, retirar la safata del forn.
- Pelar els pebrots i les albergínies encara calents dins de la mateixa safata, per tal d’aprofitar tot el líquid que deixin anar quan els pelem. És important fer-ho quan encara estiguin calents per treure bé la pell. Retirar també totes les llavors, sobretot les del pebrot. Les de l’albergínia es poden deixar, però si són grans, millor treure-les també.
- Tallar els pebrots i les albergínies a tires (es pot fer amb les mans). Tallar la ceba a trossos més o menys grans i separar les capes de la ceba.
- Salpebrar i amanir amb oli d’oliva verge extra.
- L’escalivada es pot menjar sola, encara que és boníssima damunt d’una llesca de pa torrat i acompanyada d’unes anxoves. També queda molt bé per acompanyar la carn o, fins i tot, per posar-la damunt d’una pizza o coca.
Si t’ha agradat la recepta de l’escalivada al forn
potser t’agradarà també la recepta de la fondue de formatge suïssa. Anima’t a provar-la! 😉
