Mojo verd de coriandre
De la mateixa manera que existeixen els noms propis, amb independència dels cognoms o d’altres apel·latius irrellevants o innecessaris per al seu ple enteniment, també existeixen noms de preparacions culinàries que no requereixen cap afegitó per copsar la seva procedència o genuïnitat. El mojo n’és un exemple. Una salsa peculiar, omnipresent en aquelles contrades, de la qual pràcticament podríem obviar esmentar-ne el seu origen geogràfic pel risc de ser redundants.
L’origen del mot mojo sembla provenir de la paraula portuguesa molho, que significa salsa. Una preparació que reflecteix l’anar i venir per l’Atlàntic d’espanyols i portuguesos, portant d’aquí cap allà espècies i hortalisses. No és d’estranyar, doncs, que l’etimologia de la paraula tingui arrel portuguesa. Aquesta salsa conté espècies, i el comerç d’aquestes estigué en mans portugueses als seus inicis, sobretot gràcies a les peripècies del navegant Vasco da Gama a cavall del segle XV i XVI, qui obrí la ruta marítima amb l’Índia i establí enclavaments comercials a la costa africana.
El mojo sovint es prepara també amb “pimienta picona” vermella o verda, una solanàcia provinent del continent sud-americà i que, per tant, ens arribà després que Cristòfol Colom iniciés les rutes marítimes amb l’esmentat continent a partir de finals de segle XV. En el mojo, doncs, conflueixen les ambicions d’aquelles dues grans potències mundials que iniciaren la carrera per expandir el món les quals foren substituïdes al cap de poc per holandesos i britànics. Una carrera en la qual hi tingué un paper rellevant en el seus inicis l’arxipèlag canari, per la seva proximitat al continent africà i com a primera parada cap a l’americà. Fruit de les aportacions d’uns i altres, en algun moment o altre d’aquest anar i venir, nasqué aquesta peculiar salsa canària tan arrelada i popular.
Ingredients
½ manat de coriandre fresc
2 o 3 dents d’all (al gust)
½ c.c. de comí en pols
½ c.c. de sal
25 ml de vinagre de vi blanc
125 ml d’oli de gira-sol o d’oliva verge extra molt suau
Opcional: 1 “pimienta picona” verda canària (o bitxo verd petit)
Preparació del mojo verd de coriandre
- Netejar el coriandre fresc, assecar-lo amb paper absorbent i picar-lo.
- Pelar els alls, retirar-los l’ull i tallar-los a làmines.
- Si es vol fer servir “pimienta picona” verda canària (o bitxo verd), netejar-la i laminar-la (la quantitat és segons el gust de cadascú).
- Si volem fer el mojo verd de coriandre de forma tradicional, picar en un morter el coriandre, l’all, la sal, el comí, el vinagre i, opcionalment, la “pimienta picona” verda canària (o bitxo verd) fins obtenir una pasta homogènia. Després incorporar l’oli, poc a poc i sense deixar de remenar, fins obtenir una salsa ben lligada.
- Si volem fer el mojo verd de coriandre amb la batedora elèctrica, posar en el vas de la batedora el coriandre, l’all, la sal, el comí, el vinagre i, opcionalment, la “pimienta picona” verda canària (o bitxo verd), un raig petit d’oli i emulsionar amb la batedora elèctrica mentre anem afegint la resta de l’oli fins obtenir una emulsió homogènia i estable.
- Tastar i corregir la sal si fos de menester.
- El mojo verd de coriandre és ideal per acompanyar les papas arrugadas canàries, així com peixos o carns. Si el voleu conservar uns dies, fer-ho a la nevera.
Based on 1 Review(s)
